ENTREVISTES
El llaç escorredor
Cristina Dilla, actriu
[Publicada a l'Avui DDD, ?, amb reportatge gràfic de Cristina Calderer]
[Feta al Villarroel Teatre de Barcelona]
"A Surf hi ha molt d'odi i molt d'amor"
¿Dilla? ¿De quina illa, li preguntaries? Pregunta sense resposta. ¿Qui no recorda la seva energia amb Pepe Rubianes a escena durant dos anys. Ara la treu fent surfing al Villarroel. Ones de cava en una planxa d'embolics. Perdó, és que sona el mòbil...
¿A casa, una planxa de 'Surf' amb un body músculs marca Coromina, o una planxa de fer la ratlla dels pantalons amb un marit de la mena 'on no n'hi ha no en Raja'?
Ai, ni l'una ni l'altra, sols. Preferiria els músculs [Jordi Coromina] i la planxa de planxar alhora [Joan Raja].
¿El millor amic d'una bona amiga ha d'estafar el marit de la seva amant traïda?
Jo penso que sí. No és que pugui, ho ha de fer. Per seguir el cicle de la vida.
¿Com que l'escenografia de 'Surf' recorda la de 'T'odio, amor meu', amunt i avall, amb telèfons, sabates de mig taló i perill de caure, hi ha també amor i odi a 'Surf'?
A 'Surf' hi ha molt d'amor i molt d'odi. Els personatges s'odien a ells mateixos, però estimen els altres.
¿El teu paper i el de Núria Hosta a 'Surf' no semblen un passi de models, comparat amb els barnussos i els calçotets sexy dels dos homes?
Per una banda havíem de repetir vestuari perquè no teníem prou temps de canviar i alhora havíem de marcar la diferència temps / lloc, el treball, casa, el pis de l'amic.
¿Qui és l'estafador estafat de 'Surf', d'entre els quatre personatges de l'obra?
En definitiva, el trio d'espavilats s'estafa a ell mateix, tot i que l'altre, el marit ingenu, sembli el més estafat dels quatre.
¿No et sembla que el pobre Roger [Mingo Ràfols] deu estar patint molt que practiquis el 'Surf', en l'estat que diuen que estàs a 'Nissaga de poder'?
El dia de l'estrena va venir a veure'm i va quedar encantat. Però sí que és un personatge patidor. Deu patir perquè la criatura no surti abans d'hora.
¿Parlant d'en Roger, que és enòleg i un pare model, tal com segueix els exercicis de prepart, no es mereixeria ser patró dels enòlegs, ginecòlegs i llevadores?
Es mereixeria, almenys, que li posessin una placa en un carrer per tot el que fa.
¿El cava té alguna mena de poder ocult que les embarassades, a 'Nissaga...', hi apareixen de dues en dues?
No ho sé, però sí que he tingut problemes a l'hora de brindar perquè sempre hi posaven aigua. I a mi no em semblava just. Les embarassades també beuen cava, oi?
¿I al Penedès, per cada dues embarassades que van al mateix ginecòleg, com tu i la Pilar [Nina], fan descompte, o és un conveni de TV3 amb l'Institut Català de Salut?
És més aviat un problema de pressupost. Sempre és més baratet que surti un ginecòleg sol d'actor, que no pas dos.
¿Un secret? ¿Qui de les dues va més avançada en el part?
Jo no ho he pogut esbrinar encara. Teòricament hauria de ser jo perquè fa molt de temps que estic embarassada. Diuen que és el temps real. Però si ens posem la Pilar [Nina] i jo, l'una al costat de l'altra, les panxes no es corresponen.
¿En teatre, millor un madur sensible com l'actor Pepe Rubianes o un 'Caracuero passota' com el cantant Albert Pla?
Les dues propostes m'agraden. M'hi vaig sentir còmoda. Pepe Rubianes em va ensenyar moltíssimes coses. L'Albert Pla va deixar que jo conduís més. L'Albert Pla deixava que fos jo qui jugués i, en canvi, Pepe Rubianes jugava més amb mi.
¿No tornaries a treballar amb Pepe Rubianes, tan sol a l'escenari ell, ni que t'ho demanés 'Per l'amor de Déu' [Por el amor de Dios, Teatre Goya]?
Si m'ho demanés així, potser sí. Però ja sap que li posaria condicions.
¿No et penses queixar perquè al bar de 'Nissaga...' han acceptat una tal Merche i en canvi, a tu, no t'hi van voler per un passat poc clar?
És veritat. Quan vaig veure que sortia 'una nena' al bar, de seguida vaig pensar que, a mi, no m'hi havien volgut contractar. El que passa és que no m'ho puc prendre malament pel que fa al Xato perquè el pobre està malalt i ell no ha pogut fer del tot la seva. Però no em va fer gens de gràcia, no.
¿Quan s'acabi 'Nissaga...' t'aniria bé tenir un celleret de debò o, en el fons, els vins i els caves són un mal negoci?
Mmm... M'aniria bé tenir un celleret de debò, sí. Però amb el rètol amb el meu nom, de propietat.
¿Què en penses de l'actriu Cristina Dilla?
Que és una noia a qui agrada molt aquesta professió. Estic contenta perquè m'ho passo molt bé i no em falta la feina. Penso que he anat avançant a poc a poc. Que vaig fer bé de triar aquest ofici. De moment no me n'he penedit.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
M'agradaria ser el que sóc, però treballant una mica més relaxada. Que la meva vida s'estabilitzés. Que em pogués dedicar a una part de la feina sense haver d'anar fent dues coses alhora. M'agradaria ser com ara, que no passés el temps, en realitat.
Tornar a Teatre