ENTREVISTES
El llaç escorredor
Irene Montalà, actriu
[Publicada a l'Avui DDD, gener 1999, amb reportatge gràfic de Francesc Melcion]
[Feta al restaurant Pla dels Àngels de Barcelona]
"Molts pares viuen a través dels fills"
¿Tan de pressa s'aprèn la diferència entre Amic i Amat? ¿Cal ser una actriu precoç per tenir un pacte amb la càmera? ¿O només cal pujar al terrat amb la mare perquè els estels no hi senten i perquè, des d'allà, es pot tocar el cel amb la punta dels dits?
¿Posats a triar entre un 'Amic' i un 'Amat', amb qui et quedaries?
Doncs, amb els dos, no?, Sí, sí, els dos.
¿Qui és més amic i qui és més amat del teu personatge al film 'Amic / Amat'?
El personatge que fa en David Selvas. El meu n'està molt enamorada. La pel.lícula parla d'això. A tothom, alguna vegada, li passa que no sempre se sent correspost.
¿No és un bon pare, en Mario Gas, que te'n vas de casa?
Sí que ho deu ser. Però a la pel.lícula és d'aquesta generació que als anys seixanta tenien unes idees i que ara s'han convertit en uns monstres del poder.
¿I la Sardà no fa de Caballé quan surt al terrat i diu 'Barcelona', ni que no canti?
És l'escena on el meu personatge fa servir de catarsi la seva mare. L'Alba té un problema, però és el seu. Ningú no li pregunta si estima l'amic i només ho fa la mare. Les mares moltes vegades viuen a través dels fills.
¿És bo que una noia de 19 anys, embarassada, pugi al terrat i parli amb la mare?
L'exercici de pujar escales sempre és bo, ho recomanen els metges.
¿Per cert, nen o nena... a la pel.lícula, és clar?
Doncs, la pel.lícula no ho diu. L'Alba ha de decidir si vol tenir el fill. Final obert.
¿Com es cau als braços d'un pinta que no és gaire frare del convent del pare, es dedica a esmicolar disquets i atonyina l'amic més amic del pare?
L'Alba no ho sap que en David és un gigoló i que la clientela de prostitució que té és masculina. Per ella, és un bon col.lega d'universitat i prou.
¿Per què creus que Ventura Pons us fa sortir a les dues en carn i os quan a l'obra de teatre els femenins són personatges imaginats o en off?
Crec que les dues donem una mica d'aire fresc en el conjunt dels embolics dels homes que s'hi relaten.
¿El Parc Güell relaxa tant que s'acaba fent un pom de flors i violes per a la mare?
Vaja... Què he de dir ara jo?... Em diuen agafa un pom i dóna-li a la Sardà...
¿Si 'Amic / Amat' fos una telenovel.la, com l'acabaries?
És una història que dóna molt. Crec que donaria molts tombs. L'acabaria bé, és clar. Que ell s'adona que sóc la dona de la seva vida, tenim el fill, som superfeliços, la mare se'n va al Zaire i s'enamora d'un missioner i ja està.
¿S'entén millor el canvi de la pesseta a l'euro si es passa el barret a la Rambla?
Tenia setze anys, va ser una anècdota. Una crisi d'adolescent que em va fer marxar de casa i vaig trobar uns amics okupes que actuaven a la Rambla.
¿Te'n recordes de quina prova vas fer en el càsting de 'Poble Nou' fa cinc anys?
Vaig arribar i no em deixaven passar perquè no portava ni documentació, perquè eren els dies que havia marxat de casa. Vaig trobar molta impertinència a TV3 d'entrada. Em van dir que fes alguna cosa. ¿Alguna cosa? Me'n volia anar! Ho vaig trobar humiliant, tot i que ells s'ho passaven bomba. Vaig fer un parell de seqüències i em van agafar. Crec que va ser insconscient per part meva fer 'Poble Nou' perquè amb prou feines hi havia assajos i jo era la primera vegada que em trobava amb el mitjà. Vaig pensar que, gràcies a 'Poble Nou', després em podria pagar els estudis. Però no em vaig plantejar que pogués ser una sèrie d'èxit.
¿Es pot rodar una pel.lícula amb 'Una piranya al bidet'?
No sóc responsable del títol! Feia de cangur pervertida. Una comèdia divertida.
¿La televisió és telenotícies i telenovel.les perquè la ficció és també la realitat?
Em sembla escandalós que es doni importància a segons quins temes en un telenotícies. Vivim temps de sensacionalismes, que són vàlids per a les telenovel.les, però no per als telenotícies.
¿Què en penses de l'actriu Irene Montalà?
Crec que com a actriu tinc molt a aprendre. Tinc la sort que vaig treballant. Tot i així, no m'agrada veure algunes vegades les coses que faig, però procuro prendre una actitud aurística en tots els treballs. Sóc la meva primera crítica. Sóc formigueta, no tinc pressa, estic estudiant i no em mato per fer-ho tot.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Tenir un pis, treure'm per fi el carnet de conduir i fer una altra pel.lícula.
Tornar a Teatre