ENTREVISTES
El llaç escorredor
Montse Esteve, actriu
[Publicada a l'Avui DDD, abril 1999, amb reportatge gràfic de Robert Ramos]
[Feta al Teatre Poliorama de Barcelona]
"Amb els llums apagats es veuen les veritats"
Un Buda, dos Budes, tres Budes... ¿Ho sap Peter Shaffer els Budes de ceràmica que li xafen cada nit? ¿El Poliorama no paga el rebut de la llum? ¿Una comèdia pot ser tan negra com una gola de llop? ¿Pijama per a dos o ulleres fosques per ser feliç?
¿Calen ulleres negres quan s'està a les fosques?
No, però el personatge de la Clea passa de tot i va amb ulleres negres a tot arreu.
¿Clea sempre va amb el pijama a la bossa de mà, per si de cas?
No és el seu, és el de l'amic. És com un signe de posessió de l'espai. He arribat i em poso les sabatilles i el pijama.
¿'Comèdia negra' és una obra que haurien de patrocinar la Fecsa o l'Enher?
No estaria malament. Tot el que siguin espònsors, als productors els faria gràcia.
¿Per què les nenes de papà sempre passen davant de les altres a l'hora del casori?
És que hi ha homes amb molta barra. I el de 'Comèdia negra' és un penques. Si a la vida real em trobo un personatge així, li engego un gec de mastegots.
¿Es pot ser veí d'un col.leccionista de peces antigues sense trencar cap plat?
Sí que se'n pot ser... Fins al dia que algú comença a trencar els plats de debò.
¿Com pot ser que una actriu que ha treballat amb la Companyia La General Elèctrica, es trobi en una obra a les fosques?
Perquè la vida dóna moltes voltes i si vas de freelancer, més. El que és interessant és saber perquè estàs en cada proposta i quin objectiu tens.
¿Peter Shaffer vol que la parella feliç acabi amb el gerro al cap fet mil bocins?
A mi em sembla que l'autor els esberlaria el gerro al cap. Sí, sí, perquè ell és un morrut total, i ella, Déu n'hi do!, perquè va al seu aire i passa de tot i trepitja el que calgui.
¿Et quedaries amb alguna de les peces antigues de les que té el veí de l'apartament?
Jooo? Cap ni una! Em semblen d'un gust horrorós! Però si diuen que valen tants diners... això és el que compta. A mi el Tot a Cent em treu de molt destrets.
¿I amb alguna de les preteses escultures que fa el geni de la comèdia?
El dia que vaig veure les pintures que ha fet el personatge de la Clea vaig pensar que si jo pintés, m'agradaria fer-ho així. I em quedaria amb un d'aquests quadres.
¿I no surt molt car cada nit trencar un Buda?
Té història aquest Buda perquè és difícil aconseguir fer una peça així, que sembli d'art i que, a més, quan caigui a terra, s'esmicoli. El que passa és que alguna nit no es trenca i els actors s'han d'inventar alguna cosa per sortir del pas...
¿Amb els llums apagats es diuen les veritats?
Amb els llums apagats es veuen més les veritats.
¿Heu aclarit què vol dir Shuppanzigh, que és com es diu el tècnic de la llum?
Em sembla que és un nom germànic i no té cap altra explicació.
¿Per què el col.leccionista Bamberger i el tècnic Shuppanzigh parlen igual?
Perquè l'autor vol crear aquesta confusió. És casualitat... però és teatre.
¿Què costa més de 'Comèdia negra', moure's en la fosca aparent o parlar en la fosca real?
Penso que el que costa més és estar-te tota l'estona sense poder mirar els companys, més que dissimular la foscor. No els pots mirar mai als ulls. I això és molt dur.
¿Com es dominen els sentits en cinema?
M'he quedat amb la sensació de no haver-los acabat de dominar. Només he fet aquesta pel.lícula ['El domini dels sentits', Maria Ripoll] i en vaig quedar molt satisfeta. Vaig treballar molt a gust amb la directora i crec que vaig tenir molta sort. Quan vaig veure la pel.lícula vaig pensar que no m'havia d'amagar sota una cadira. Però ho he d'aprendre tot de la càmera. El cine és un món que m'atrau molt però no el domino.
¿Teatre alternatiu, marginal, gran teatre...?
Necessito com a actriu un teatre arriscat i un teatre que creï un món molt personal de la gent que hi treballa. Em fa sentir molt bé i em reconcilia amb el teatre. En un teatre gran també es poden fer propostes arriscades, sempre que hi hagi una recerca per part dels actors.
¿Què en penses de l'actriu Montse Esteve?
Està en un procés d'aprenentatge. Va fent. Hi ha treballs que li surten molt bé i d'altres que no tant. Però, en general, està molt satisfeta del que fa i com ho fa.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Doncs, m'agradaria ser la Montse Esteve amb 33 anys en comptes de 32.
Tornar a Teatre