ENTREVISTES
El llaç escorredor
Manuel Dueso, actor, dramaturg i director
[Publicada a l'Avui DDD, març 1999, amb reportatge gràfic de Robert Ramos]
[Feta al Teatre Nacional de Catalunya]
"Les dones són un món enigmàtic"
¿Aurora l'enamora? Viatjant de fils i vetes, només s'embolica quan entra a l'infern del 'Laberint...' Amic de cafès passionals, ara mesura ducs, ara mesura governants. ¿Com s'ho fa per treure's de l'ombra un pis, una beca o, si cal, una hipoteca?
¿Quan no hi ha el Duc, el Governador pot arribar a treure els tancs al carrer?
Sí, ho hem viscut més d'una vegada en la història de tot el món. No cal anar lluny.
¿De tota manera, un governador que es diu Angelo [David Selvas] i que es fa un sobresou fent pel.lícules i telenovel.les és un governador de pasta d'agnus, oi?
Quan fa de governador a 'Mesura per mesura' vol ser molt estricte, fins a arribar a la dictadura, i quan fa telenovel.les és un xicot amb ganes de viure.
¿Les trompetes i els trombons van bé per no fer servir els interfons i els mòbils i cridar la companyia a l'escenari del TNC?
Sempre és millor una trompeta i un trombó que un mòbil. Jo no en porto mai perquè ja em moc prou jo mateix.
¿Per cert, les barres de fluorescents de l'escenografia de 'Mesura per mesura', que pugen i baixen, és una recomanació del departament d'Energia per estalviar?
És fer evident que els fluorescents són una llum totalment sòrdida, inhòspita i merdosa. I la utilitzem per crear una presó, que pensem que és tot això.
¿Un cor de dones és com un as de cors, però sense mesura?
Les dones són un món enigmàtic. Sempre tenen un as a la màniga, em penso.
¿Es pot dir que a 'Mesura per mesura' tothom posa un ciri a Sant Antoni per veure si cau un bon partit?
Em sembla que són menys creients, menys ritualistes. No posen un ciri, però potser desitjarien fer-ho. Tenen petits fetitxes, però són més íntims.
¿Una novícia [Laura Conejero] ha d'anar vestida amb túnica blanca perquè la vegin des de la fila 21 en una sala Gran?
El blanc significa la puresa. Així es poden veure més bé les seves contradiccions.
¿Tempesta per tempesta, amb quina 'Tempesta' et quedaries, la que vau fer a fora o la que vau fer a dins?
La del Teatre Grec o la del Mercat de les Flors...? Doncs, la que vam fer fora.
¿Els dots de ventríloc a la 'Tempesta', són trampa o tens cops amagats?
Vaig fer un curs accelerat de ventriloquia. Feia d'ajudant de direcció, vaig haver de fer una substitució. I vam arribar a la idea de fer de ventríloc per poder dir les coses més punyents a través del ninot. En Selvin em va fer unes classes accelerades. Després vam saber que Trínculo vol dir ventríloc, i més tard vam saber també que en un muntatge de la Royal Shakespeare ja havien adaptat un ventríloc.
¿Vols rebentar el mercat immobiliari que a 'Laberint d'ombres' regales un pis a la cafetera ni que es casi amb un altre?
Sóc el primer perdut en aquesta història. De cop i volta et trobes amb un personatge diferent per qüestions del que demana l'audiència. Sembla que sóc un viatjant tèxtil. Sempre sóc el primer sorprès de tenir tants pisos, tants diners. No m'ho ha explicat ningú, però em devia tocar alguna travessa.
¿Tan bo és el cafè que fan al burger de 'Laberint' que un pis ni es mesura?
El que és bo... vaja, la que està molt bé és l'Aurora, més que el cafè.
¿No podies haver triat uns altres estudis que no fossin els d'assistenta per pagar a la teva enamorada platònica?
El personatge n'està molt, d'ella.. Si volia ser assistenta, doncs, assistenta.
¿Bon temps per fer una hipoteca i comprar un burger?
Diuen que estem en el moment just que tornaran a pujar.
¿Un 'Laberint...' fins al 2000 no és molt embolicat?
Tothom parla de final de mil.lenni. Un final de mil.lenni és realment un laberint i la sortida, el començament de segle. Em sembla que és molt encertat.
¿Què en penses de l'actor, director i autor Manuel Dueso?
La meva àvia, de molt petit, em va portar al teatre i vaig decidir que volia pertànyer a aquest món. Tenia cinc anys. N'han passat quaranta. El teatre és com una droga brutal. A vegades molt satisfactòria. A vegades no tant. Estic content de poder fer d'actor, de poder dirigir. I, sobretot, de no haver-me casat amb ningú.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
M'agradaria ser el que sóc, però tenint més capacitat de treball. M'agradaria poder escriure molt més.
Tornar a Teatre