ENTREVISTES
El llaç escorredor
Bruno Bergonzini, actor
[Publicada a l'Avui DDD, març 1999, amb reportatge gràfic de Jordi Garcia]
[Feta al Teatre Nacional de Catalunya]
"Ningú no té un passat net"
¿Un Bergonzini de Mòdena que neteja 'Draps bruts' a Barcelona? ¿Músic per devoció o perquè un fals Salieri li fa de pare a la ficció? ¿Carn de Menors, per què tant li fa vendre's una flauta travessera com un tub d'escapament de moto de papà?
¿On es viu millor: al reformatori o a casa d'una senyora que no et vol cap mal?
El reformatori deu ser molt dur. No he tingut l'oportunitat d'estar-hi a la vida real, però em fa por només de pensar que en surt el meu personatge de 'Draps bruts'.
¿Si et fan un retrat al llapis carbó, t'hi poses bé?
Em moc molt. Em poso nerviós quan he d'estar quiet. I si em veig observat, encara més. Si interpreto, és una altra història. Però sóc molt tímid.
¿Com es xantatja una funcionària del Servei de Menors?
En el cas que passa a 'Draps bruts', la podria xantatjar furgant en la seva història. Ningú no té un passat net. Caldria buscar la seva relació d'alcavota.
¿No passaràs mai dels 17 anys a la ficció, ni que creixis com les carbasseres?
Bé, l'Alfred de 'Laberint d'ombres' ja n'ha fet 18. El personatge de 'Draps bruts' té disset anys, encara. Jo ja en tinc vint, però.
¿Podríem dir que les senyores estan ben servides a 'Draps bruts'?
Les que no surten a l'obra, per la relació que tenen amb mi, ho haurien de dir elles.
¿A la casa de la teva protectora, diríem que "a la taula i al llit al primer crit"?
Sí que es podria dir perquè tot evoluciona d'una manera molt pujada de to i amb els crits més literals i energètics.
¿Quan vas a un càsting i dius: "Bergonzini!", ho tenen clar i per això et fan fer papers de poca-vergonya?
És veritat que m'han donat papers de poca-vergonya. M'imagino que el meu físic i les meves característiques hi ajuden, més que el nom, que ve de l'italià de Mòdena.
¿Si representa que ets de Sabadell a 'Laberint d'ombres', em pots explicar perquè "toques" la Manresa [Teresa Manresa] a 'Draps bruts'?
El fet és que, tot sigui dit, em toca més ella a mi que no pas jo a ella.
¿I a 'Laberint d'ombres' toques la flauta per casualitat o perquè de petit a l'escola feies flauta dos dies a la setmana?
Jo ja tocava molt bé la flauta barroca dolça. I a 'Laberint d'ombres' van pensar que si tocava la flauta travessera seria beneficiós per mi. A mi també m'ho va semblar, però vaig patir molt, perquè la digitació és semblant, però no el bufar, i ho va solucionar el playback.
¿Una beca de conservatori... conserva molt, suposo?
Deu conservar, però no ho sé perquè he estudiat música i no he estat mai becat.
¿Del teu personatge a 'Laberint...' diuen que és sensible, simpàtic i seductor perquè van buscar el diccionari i van trobar la lletra S potser?
Així és com el descriuen, sí, però quan es van adonar de les meves característiques crec que es van oblidar d'esborrar-ne dues o tres, com aquestes que semblen escollides realment a l'atzar.
¿A les tardes [Laberint d'ombres], estàs boig per una dona més gran que tu, i als vespres [Draps bruts], practiques amb senyores perquè, de fet, ja tenies aficions als fenòmens paranormals?
Les aficions paranormals no han evolucionat gaire a 'Laberint d'ombres' i me n'alegro perquè a mi mateix no m'agradava del tot.
¿I això d'estirar bosses de les senyores anant amb la moto, ho fas sempre abans d'arribar a la sala Muntaner a fer l'obra 'Draps bruts'?
Tinc moto i a vegades he tingut la temptació de fer-ho, pensant en antigues escenes de 'Laberint d'ombres', però no ho he arribat a fer mai.
¿Si el teu pare de 'Laberint...' fos Salieri de debò [Lluís Soler] no et clavaria un ventallot i et faria tocar el 'Rèquiem' amb la flauta, de tant que et punxes a 'Laberint...'?
És molt probable... El personatge que fa Lluís Soler és una mica tou i es deixa emportar per la seva incertesa i els seus dubtes. Ja seria hora que el tiet, el doctor Soler, li clavés un ventallot i l'espavilés, perquè és una mica paradet.
¿Què en penses de l'actor Bruno Bergonzini?
A 'Laberint d'ombres' és la primera oportunitat que he tingut de veure'm amb regularitat. No m'agrado mai. Però lluito constantment per trobar coses noves. M'he vist molts tics. Estic intentar trencar aquesta línia. Sempre ho aniré fent.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Només espero no estar decebut de mi mateix ni de la gent d'aquest segle.
Tornar a Teatre