ENTREVISTES
El llaç escorredor
Francesc Albiol, actor
[Publicada a l'Avui DDD, ?, amb reportatge gràfic de Xavier Carrion]
[Feta al Teatre Victòria]
"Lluito per trobar el plaer del treball"
A Dakota feia de venedor. Ara s'ha fet petit i no sap què vol ser. Cada nit, ell i els col.legues es posen la bata d'uniforme per rebre carxots. El teatre, com la lletra, amb sang també entra. A l'estiu, cent mil 'pensils' de llarg. Un Poliorama florit.
¿Més de cent funcions i prop de cent mil espectadors fan un Pensil gens 'florido'?
No, al revés, no para de florir. Són cent funcions ben regades i germinades.
¿Fort com un Roure perquè el nen que representes ve de pagès?
És de pagès, està fet de clatellots i no li agrada gens la violència. Però gràcies als clatellots és molt espontani. Si les coses no són clares, pot rebre. El seu disseny de vida és la claredat i l'espontaneïtat. M'agradaria assemblar-m'hi en segons què.
¿De pagès i de 'Dakota' se n'ha de venir de mena?
No, cal treballar aquesta mena. No és fàcil. Són dues obres tan diferents que suposo que per això jo m'ho puc passar tan bé, i l'espectador també.
¿Respondries a la pregunta: "¿De què t'acuses fill..."?
Depèn de qui me la fes. Però l'enviaria a fer gàrgares.
¿Et vénen mals pensaments fent 'El florido pensil'?
Em vénen pensaments ingenus, d'un cert aire infantil. T'obliga a recuperar certs sentiments oblidats de la infància. I això els passa als actors i als espectadors.
¿Quins avantatges tenen els galliners del cine?
Que pots veure sense ser vist, un gran avantatge.
¿Doñana és una imatge del No-Do com tantes de les que expliqueu al Poliorama?
Ho podria ser. Sobretot quan veus la ministra Loyola de Palacio menjant-se un llagostí, tal com Fraga feia banyant-se a Palomares.
¿Això de 'españoles...!' i un senyor al balcó de què em sona...?
Malauradament, a mi també em sona, però hi ha molta gent que ho ha oblidat. No s'hauria de perdre mai de vista el senyor penjat en un balco i dient "españoles!".
¿Com convenceries a un apàtrida del que és la 'enseña patria'?
No el convenceria gens, simplement intentaria raonar amb ell de què va la vida.
¿Al Timbaler del Bruc, li agradaria l'arribada de l'euro després d'haver estossinat 'gavatxos' a Montserrat?
Em sembla que tindria tants problemes per menjar que no entendria gaire això de l'euro, que de fet no ho entén ningú, per ara.
¿Com quedem? ¿Colom és català o no és català?
Colom és català, home.
¿'España' encara no s'ha mogut del lloc on la va posar Déu?
Hi ha vegades que penses que no s'ha mogut. Hi ha una novel.la de Saramago que fa una ficció, i Espanya i Portugal són com una barca de pedra que se'n va per l'Atlàntic.
Aquesta mania de ser diferent encara és un estendard que no entenc.
¿De cara 'al mañana'... 'Patria, Justicia y Pan' una altra vegada?
Esperem que no, però Justícia estaria bé.
¿Em recordes com són els homes de la Meseta?
Hi ha una frase de l'obra que diu fent una confusió: "Los hombres de la Meseta son recios como el acento de su jota". L'ideal seria que no haguéssim de definir ningú per una estatura o per un color de pell o per res semblant.
¿I les dones no compten, doncs?
Sí que compten, sí. A vegades estic impressionat del molt que m'ha costat d'entendre que comptessin tant.
¿Com es posen 36.584 ous alhora en un cistell?
No es posen. És una fal.làcia. Es mentida. Hi ha gent que sí. Però ous no en queden.
¿Encara vols ser taverner quan siguis gran?
No, però m'agradaria ser client sense tenir problemes en cap taverna d'aquest país.
¿Cal aprendre a 'orar' molt per viure del teatre?
A vegades sembla que sí, perquè és molt difícil viure del teatre, tot i 'El Florido Pensil'. Fer un èxit com aquest no és fàcil, és complicat, és una sort.
¿Què en penses de l'actor Francesc Albiol?
És un home que lluita perquè li agrada molt fer aquesta feina. Lluita per trobar el plaer del treball. Per divertir-se molt. I això es traspua dalt de l'escenari.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
És tan a prop que em sembla que ja no tindré temps d'escollir.
Tornar a Teatre