logo

Martin Amis


martinamis Martin Amis va néixer el 1949. Va estudiar a Oxford i és un autor reconegut mundialment. Va debutar com a novel.lista amb 'The Rachel Papers' (Premi Somerset Maugham 1973). Entre les seves obres de no ficció cal esmentar 'Invasion of the Sapace Invaders', 'The Moronic Inferno', 'Visiting Mrs. Nabokov', 'The War Against Cliche'. Ha publicat les obres de ficció 'Dead Babies', 'Success', 'Other People', 'Money', 'Einstein's Monsters', 'Time's Arrow', 'The Information' i 'Heavy Water'. En català s'han publicat alguns dels seus títols com 'Camps de Londres' i 'Tren de nit'.



  • Experiència (Experience) [fragment]

    Vivim en l'època de la loquacitat de masses. Tots escrivim, o si més no expliquem de paraula: les memòries, l'apologia, el currículum, el cri de coeur. Res, de moment, no pot competir amb l'experiència; tan incontestablement autèntica, i tan generosament i democràticament repartida. L'experiència és l'única cosa que compartim equitativament, i tothom se n'adona, d'això. Estem envoltas de casos especials, de precs especials, en una atmosfera de celebritat universal. Jo sóc novel.lista, entrenat per utilitzar l'experiència amb altres finalitats. ¿Per què haig d'explicar la història de la meva vida?
    Ho faig perquè ara el meu pare és mort, i sempre he sabut que hauria d'evocar la seva memòria. Ell era escriptor i jo sóc escriptor; semblaria gairebé un deure descriure el nostre cas: una curiositat literària que també és, precisament, un dels molts aspectes de la relació entre un pare i un fill. Això implicarà que sigui culpable d'uns quants mal costums. Inevitablement, mencionar com sense voler els noms de la gent famosa que conec en serà un. Però és un costum que m'afecta, en certa manera, des de la primera vegada que vaig dir «Papa».
    Ho faig perquè sento les mateixes pessigolles que tothom. Vull deixar les coses clares (hi ha tantes coses aquí que ja sön del domini públic), i vull parlar, per una vegada, sense artifici. Tot i que no pas sense formalitat. El problema que té la vida (troba el novel.lista) és la seva amorfositat, la seva ridícula fluïdesa. Mireu-vos-la: amb un argument mínim, gairebé sense tema, sentimental i ineludiblement vulgar.



    punts



    [Copyright© 2001. Martin Amis i Edicions 62. Traducció d'Ernest Riera. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]