logo

Honoré de Balzac


balzac Honoré de Balzac és un dels escriptors francesos que encarna una de les figures cimeres de la novel.lística universal. Va néixer a Tours el 1799 i va morir a París el 1850. Fill d'un antic pagès d'Albigés i de l'hereva d'uns mercers parisencs, va estudiar en un internar de Vendôme fins al 1814, que es va traslladar a París. Després de fracassar en el seu intent d'escdriure teatre, va iniciar la seva trajectòria de novel.lista passant per diverses etapes, no totes reeixides. El seu primer èxit li va arribar el 1829. La grandiositat de la seva obra novel.lística rau en la conjunció d'un gran art de narrador i d'una extraordinària fondària en l'anàlisi dels resorts sociològics i socials dels personatges que presenta. El seu realisme romàntic va ser la base de tot el corrent realista de la segona meitat del segle XIX.



  • L'obra mestra inconeguda (Le chef d'oeuvre inconnu) [fragment]

    --Sí, amic meu --respongué el vellet desvetllant-se--, cal tenir fe, fe en l'art, i viure molt de temps amb la pròpia obra per obtenir una creació semblant. Algunes d'aquestes obres m'han costat moltes suors. Teniu: hi ha aquí, sobre la galta, sota els ulls, una lleu penombra que, si l'observeu en la naturalesa, us semblarà gairebé intraduïble. I bé: ¿us creieu que aquest afecte no m'ha costat esforços inaudits reproduir-lo? És més, estimat Porbus, mira atentament el meu treball i comprendràs millor el que et deia sobre la manera de tractar el modelat i els contorns. Mira la llum del pit i observa com, mitjançant una sèrie de tocs i de rellevats molt empastats, he arribat a aferrar la veritable llum i a combinar-la amb la blancor lluent dels tons il.luminats; i com, mitjançant un treball invers, eliminant els relleus i el gra de la pasta, he pogut, a força d'amorosir el contorn de la figura, banyat en els mitjos tons, eliminar fins i tot la idea del dibuix i dels mitjans artificials, i donar-li l'aspecte i la rodonesa mateixa de la natura. Acosteu-vos, veureu millor el treball. De lluny, desapareix. Veieu? Aquí és, em sembla, ben visible.
    I, amb la punta del seu pinzell, assenyalava als dos pintors un empastat de color clar.
    Porbus tustà l'espatlla del vellet, tot girant-se vers Poussin:
    --Ja sabeu que veiem en ell un molt notable pintor? --digué.
    --És encara més poeta que pintor --respongué Poussin greument.
    --Aquí --reprengué Porbus tocant la tela--, s'acaba el nostre art sobre la terra.
    --I, d'aquí, se'n va a perdre's en el cel --digué Poussin.
    --Quantes delectances sobre aquest tros de tela! --exclamà Porbus.



    punts



    [Copyright© 1998. Edicions Proa. Traducció de Josep Palau i Fabre. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]