logo

Agustí Bartra


foto Agustí Bartra va néixer a Barcelona el 1908 i va morir a Terrassa el 1982). Poeta, novel.lista, traductor i dramaturg. Va ser un dels escriptors que es va haver d'exiliar a causa de la guerra civil espanyola. El 1940, amb l'escriptora Anna Murià, es van establir a Mèxic on l'autor es va dedicar a la traducció i va fer alguns viatges becats als Estats Units, que va alternar amb una intensa activitat literària com l'elaboració d'una Antologia de la lírica nord-americana (1951). L'any 1970 va tornar a Catalunya i es va instal.lar a Terrassa. D'entre les seves obres destaca la novel.la Crist de 200.000 braços (1968) on relata l'aventura col.lectiva en els camps de concentració, i el recull poètic Ecce homo (1968), en el qual es reflecteix la cosmologia particular de l'autor, els quatre elements clàssics: terra, foc, aire i aigua. Tradicionalment la poesia de Bartra s'ha relacionat amb la del nord-americà Walt Whitman. Però també va seguir les petges dels poetes romàntics alemanys com Novalis, Hölderlin i Rilke.



  • Crist de 200.000 braços [fragment]

    Un mes enrera la platja d'Argelers era deserta. Les gavines volaven joiosament pel seu cel i la sorra empetjada era com un cinyell d'or entre l'aigua blava i la plana verda. Però ara s'hi estenia una ciutat de cent mil habitants.
    Les ciutats dels homes tenen una naixença lenta. Els antics camins es van convertint en carrers, un camp o una era pot esdevenir una plaça. Van caient els anys i es van alçant les pedres. Potser hi ha un riu a prop, potser una muntanya estén la seva capa d'ombra. Arriben les campanes i llur veu va omplint els segles. De pares a fills va passant l'amor al sostre i al foc segur de la llar. El temps es mesura per bressols i creus de fusta. Hi ha imatges que tenen mil anys i banderes que volen viure sempre. Les ciutats de la terra tenen una lenta naixença. La ventúria coneix l'escarritx dels penells; el mur, el bes diàfan de les pluges que el van ennegrint. Oh ciutats ajagudes sota la boira, ciutats de son feixuga que es desvetllen somrient quan la primavera les corona d'ocells i s'alcen cobertes de parracs solars! Ciutats de ponts i flors i nius cantant sota les estrelles llur fàcil alegria de viure ran de la mar. Ciutats assegudes i tristes, embolcallades amb vels de fum i escoltant el terrible batec de llurs cors. Les ciutats del món són la victòria dels solcs i dels fruits, de la voluntat i el somni de les generacions, d'un nom que puja de l'esperit dels homes que les han desitjades. Però aquella era una ciutat de derrota, una ciutat de brusca naixença...



    punts



    [Copyright© 1943, 1968 i 1974. Hereus d'Agustí Bartra i Edicions Proa. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]