logo

Charles Baudelaire


foto Charles Baudelaire va néixer a París el 1821 i va morir el 1869. L'autor es va veure marcat per la mort del pare quan tenia 6 anys i per un segon casament de la mare. Això li va fer portar una vida inicialment solitària i desprès bohèmia a París. Per evitar això el van enviar en un viatge a les Índies el 1841. Després d'una estada a l'illa de Sant Maurici va tornar a París on es va relacionar amb Jeanne Duval, que seria la seva companya durant vint anys. Es va dedicar a la crítica d'art, va prendre partit per la Revolució del 1848, amb un entusiasme republicà que de fet li va durar poc. Va intentar de traduir el nord-americà Edgar Allan Poe, però finalment es va consagrar a la poesia amb l'obra màxima, 'Les Fleurs du mal' (1857-1861), que li va costar un judici públic. Innovador de vocabulari, simbolista i idealista, obsessionat per l'exili, pel temps, per la puresa, per la bellesa, pel viatge i la mort, la seva obra, la seva obra és un dels cims de la literatura francesa.



  • Les flors del mal / Pròleg (Les Fleurs du mal) [fragment]

    França travessa una fase de vulgaritat. París és el centre d'on irradia l'estupidesa universal. Malgrat Molière i Béranger, ningú no hauria cregut mai que França s'encaminés d'una manera tan fulgurant per la via del progrés. Tot el que fa referència a l'art és terrae incognitae. Els grans homes són estúpides.
    El meu llibre potser ha fet Bé. No em sap greu. Potser ha fet Mal. Tampoc no me n'alegro.
    La finalitat de la Poesia. Aquest llibre no ha estat fet per a les meves dones, amants ni germanes.
    M'han estat atribuïts tots els crims que hi he exposat. Divertiment de l'odi i del menyspreu. Els Elegíacs són uns canalles. Et verbum Caro factum est. Així, doncs, el poeta no pertany a cap partit. Si no, seria un simple mortal.
    El Diable. El pecat original. Home bo. Si volguéssiu, seríeu el favorit del Tirà. És més difícil estimar Déu que creure en Ell. Al contrari, per a la gent d'aquest segle és més difícil creure en el Diable que estimar-lo. Tothom el serveix i ningú no hi creu. Sublim subtilesa del Diable.
    Una ànima que jo he escollit. El decor. Per això la novetat. L'Epígraf. D'Aurevilly. El Renaixement. Gérard de Nerval. Tots som enforcats o enforcables.
    Havia posat unes quantes indecències per plaure als periodistes. S'han mostrat ingrats.



    punts



    [Copyright© 1998. Versió de Xavier Benguerel. Traducció pròleg de Joan Tarrida. Hereus de Xavier Benguerel, Joan Tarrida i Edicions Proa. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]