El fet de causar tants problemes hauria divertit Jay. Podies confiar en Amy quan es tractava de fer una cosa respectable. La seva gent eren respectables jueus germanoparlants d'Odessa, educats en un 'gymnasium'. Havien educat Amy perquè 'semblés' virtuosa, i suposo que és veritat que tenia l'aparença d'una matrona de classe mitjana. A Jay, en canvi, li agradava pensar en ell mateix i veure's ell mateix com un desinhibit. Encalçava dones; ho feia molt bé, i també era ben plantat, si els teus gustos es decantaven per la bellesa convencional..., en la versió feixuga quan es va fer més gran. Ell i jo ens havíem conegut al primer curs de l'institut Senn quan jo era orfe..., o no orfe. Érem amics íntims, aleshores. El seu pare havia tingut una bugaderia. La seva mare es malfiava de mi, per raons sobre les quals no em vaig prendre la molèstia de pensar. Jay i jo llegíem poesies plegats: T.S.Eliot, que ell anomenava «Alt-iot», i Ezra Pound, que ell anomenava «Pou». En la seva adolescència, també admirava Marie Stopes. Gràcies a ell vaig conèixer 'Married Love'. Durant un temps va ser vegetarià, i també «socialista de correus», arguint que totes les empreses haurien de ser governamentals, com ho era correus. Més tard, durant un període molt breu, va ser anarquista. Al llarg de totes aquelles fases va ser un 'homme à femmes'. Les dones eren el seu principal objecte d'interès. Amy Wustrin va ser la seva segona esposa. Suposo que de tant en tant recordava que jo me l'havia estimada al Senn, però el passat llunyà no li importava gaire. Degué oblidar-ho tot plegat, perquè, quan sortia amb Amy, em va invitar a anar amb ells a la Palmer House a dutxar-nos tots tres plegats.