logo

Xavier Benguerel


foto Xavier Benguerel va néixer al barri del Poblenou de Barcelona el 1905, ciutat on va morir el 1990. Va residir al seu barri natal fins als 33 anys. L'any 1929 es va incorporar a la novel.la catalana amb 'Pàgines d'un adolescent'. Des d'aleshores va escriure més de vint novel.les, un recull de poemes, tres obres de teatre, quatre reculls de narracions i dos llibres de memòries. Abans de la guerra civil espanyola havia publicat la novel.la 'Suburbi' (1936), ambientada al barri obrer del Poblenou, pràcticament desaparegut ara per la transformació dels Jocs Olímpics del 1992. En acabar la guerra es va exiliar a Xile fins al 1954. En tornar a Catalunya, va reprendre la publicació de novel.les de fons autobiogràfic com 'El testament' i la sèrie de novel.les d''Els vençuts', sobre l'exili. Va guanyar el premi Planeta amb la novel.la 'Icària, Icària', que recrea l'efervescència anarquista del seu barri de joventut. Va obtenir el premi Crítica Serra d'Or amb 'Llibre del retorn'. Va traduir també Poe, Mallarmé, Rimbaud, Neruda i, especialment, en els últims anys de la seva trajectòria literària, va traduir íntegrament per primera vegada al català els dotze llibres de les 'Faules de La Fontaine, i 'Les flors del mal', de Baudelaire, versions elogiades per la crítica. El 1988 li va ser atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Amb la novel.la 'La família Rouquier', va obtenir per unanimitat el premi Joanot Martorell el 1952, per un jurat integrat per J. Ernest Martínez Ferrando, Jaume Bofill i Ferro, Antoni Vilanova, Tomàs Garcés i Maria Aurèlia Capmany.



  • La família Rouquier [fragment]

    A través de la porta mal ajustada del dormitori de les seves filles, En Martí Subirats descobrí l'Eulàlia que escrivia en el quadern relligat amb pell que la seva dona li havia regalat pel seu sant. Es deturà; de tan abstreta, la seva filla no notà la seva presència. Què escrivia? L'Eugènia havia provat d'explicar-li què cosa era un diari íntim. En Martí es quedà amb la vaga idea d'una tasca de col.legial dedicada a registrar al Deure les bones notes, a l'Haver les males. No va gosar interrompre-la i es va tancar al seu despatx. La minyona li anuncià que hi trobaria una carta. En Martí Subirats encengué el llum, estossegà, agafà amb cura la carta i se l'acostà ran de barba per salvar la presbícia que d'un parell d'anys ençà assajava de dissimular per simple coqueteria. El membret era de la Companyia del Gas Lebon. El seu nom, associat al de la poderosa Anònima que projectava en breu termini intensificar la il.luminació de la ciutat, li produí satisfacció completa. Il.luminar carrers i cases! Millora urbana i bons dividends! La llum blanca, rotunda, resplendent, també il.luminaria les cases menestrals, fins i tot les dels mateixos anarquistes... Obrí el sobre amb el tallapapers, en l'oval del qual un cap de cavall esmaltat evocava pretèrites vel.leïtats d'En Marti --Martinet, aleshores--: quan havia somniat participar en els altívols plaers de l'equitació... En Martí Subirats obrí un calaix i en va treure la llibreta «Particular». Al foli de les «Accions», hi va inscriure l'abonament que el memoràndum de la companyia li comunicava. «Bona, excel.lent, esplèndida inversió; gairebé caritativa!», es deia mentre perfilava les lletres. Després es posà la llibreta a distància, com si es contemplés dins un mirall que tingués el do de reflectir les seves qualitats. Es quedà en actitud pensarosa. En casos importants, es comparava amb les formigues: l'antiga faula escolar s'havia convertit en el seu programa ideal: aprofitar l'intens estiu de la joventut i la maduresa per a assaborir els estalvis a l'hivern.



    punts



    [Copyright© 1952. Hereus de Xavier Benguerel i Edicions Aymà - Proa. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]