logo

Walter Benjamin


foto Benjamin Walter va néixer a Berlín el 1892 i va morir suïcidat a Portbou, quan intentava passar la frontera fugint dels nazis. És en aquesta localitat on l'arquitecte Norman Foster projecta un museu en memòria seva. L'autor és considerat un dels intel.lectuals europeus més remarcables de la seva generació i va escriure treballs sobre el romanticisme alemany, sobre Goethe i sobre Baudelaire, entre altres. El seu assaig més conegut és 'L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica' (1935). El 'Diari de Moscou' va ser escrit durant la seva estada a la capital de la URSS entre el desembre del 1926 i el febrer del 1927. Les seves observacions sobre la jove societat soviètica, en què Stalin començava a imposar-se, són plenes d'interès, tant pels seus aspectes culturals i polítics, com pels seus aspectes socials i humans i representen un testimoni autobiogràfic bàsic i una crònica veraç d'una societat efervescent.



  • Diari de Moscou (Maskauer Tagebuch) [fragment]

    Algunes notes sobre les característiques de Moscou. En els primers dies em condiciona sobretot la dificultat d'acostumar-me a caminar per carrers totalment glaçats. He d'anar tant en compte amb els meus passos, que a penes puc mirar al meu voltant. La situació va millorar quan Asja em va comprar unes xancles ahir al matí. No ha estat tan difícil com Reich havia suposat.
    Són característiques de l'arquitectura de la ciutat les moltes cases d'un i dos pisos. Li donen l'aspecte d'una ciutat residencial d'estiu: en observar-la es nota doblement el fet. Sovint s'hi troba una pinzellada de colors de tonalitat dèbil: sobretot vermella, però també blava, groga (i, també, segons Reich), verda. La vorera és sorprenentment estreta, amb el terra hom és tan avar com un pròdig amb l'espai aeri. A més, el gel es troba tan arrapat al costat de la casa que una part de la vorera queda inutilitzable. Per altra part, rarament es perfila de forma clara respecte a la calçada: la neu i el gel anivellen les diferents capes del carrer. Hom troba molt sovint cordons davant de botigues de l'Estat. Es fa cua per comprar mantega i altres productes importants. Hi ha un gran nombre de botigues i, encara més, venedors que no tenen davant seu més que un cistell amb pomes, amb mandarines o amb cacauets. Per protegir-la del fred, la mercaderia es tapa amb un drap de llana, sobre el qual hi ha els dos o tres exemplars de mostra. Abundància de pans i altres productes de forner: panets de totes mides, rosques, i, a les pastisseries, pastisos sumptuosos. Amb sucre fos es fan construccions fantàstiques o flors. Ahir a la tarda vaig anar a una pastisseria amb Asja. Hi serveixen copes de nata batuda. Ell va prendre una copa amb merenga, jo un cafè.



    punts



    [Copyright© 1987. Suhrkamp Verlag, Frankfurt i Edicions 62. Traducció de Ricard Wilshusen. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]