logo

Prudenci Bertrana


foto Prudenci Bertrana va néixer a Tordera el 1867 i va morir a Barcelona el 1941. Considerat escriptor modernista. Va estudiar el batxillerat a Girona i un curs d'enginyeria industrial a Barcelona, on es va instal.lar definitivament el 1911 i on va dirigir L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Va exercir de periodista i de professor de pintura. Va col.laborar també a El Poble Català, La Publicitat, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya. Literàriament es va desmarcar de les modes de l'època. És conegut sobretot per la novel.la Josafat (1906), la primera de la seva producció en aquest gènere, i pel recull Proses bàrbares (1911), però va publicar els seus primers contes el 1903, alguns dels quals han estat considerats dels millors que s'han escrit en català. La producció contística de Bertrana té tres motius principals: el paisatge, els camperols i les bèsties. La seva obra novel.lística, estructurada des d'una observació minuciosa i detallada del món, parteix de l'experiència de la pròpia vida com a home i escriptor. És, però, en la trilogia Entre la terra i els núvols-integrada per L'hereu (1931), El vagabund (1933) i L'impenitent (1948)- on es reflecteix més el pòsit autobiogràfic, recollit al voltant de les frustracions personals, la més dolorosa de les quals va ser la mort de tres fills. La seva filla, Aurora, es va dedicar també a la literatura i va escriure les memòries que contenen nombroses referències al seu pare.



  • Josafat [fragment]

    Fineta no era dona que renunciés de cop i volta a l'amor d'un home, i menys a l'amor de Josafat. I tornà a pujar la rampa de Santa Maria, tornà a acaronar-la el vent de la tarda, i ella tornà a mirar l'horitzó, com si prengués comiat d'aquella llum, d'aquella boniquesa.
    Contra el que no era costum en semblant hora, una campana voltejava en els finestrals de la cúpula, la mateixa que en la nit basardosa li esponjà el cor amb la lenta vibració de les seves batallades. Romangué admirada, atenta al retruny august de la "Brandamorts", meditant el simbolisme d'aquell nom, amb el qual la ciutat esporuguida havia batejat el bronze tètric. Pensà que era el braç formidable de Josafat que el movia i s'imaginà el campaner espitregat, amb la pell suosa, reganyant el seu coll gruixut, dur i tendinós, i el desig de clavar les dentetes en el tou de muscles palpitants li féu apressar el pas per sobtar-lo en la tasca.
    Quan Fineta entrà, el campaner estava dret sobre els quatre o cinc graons que servien per a prendre embranzida. La veié, i, dissimulant-ho, esperà el tomb de la campana, i bo i engrapant amb les seves manasses el llibant, es llançà amb els braços contrets i la faç congestionada.
    Repercutí el batall, i Josafat pujà de nou la graonada, calmosament, seriosament, seguint l'ascens de la corda, i, mostrant una gran indiferència per la mossa, botà una altra vegada. Ella, sense parlar-li, el deixava fer, tot contemplant embaladida aquell espectacle fantàstic. I la negra silueta de Josafat s'agitava, suspesa en la llarguíssima corda, entre la grisor entristidora que tancaven les feixugues i aplanadores muralles, mentre a dalt, en la fumada volta, grinyolaven les corrioles.



    punts



    [Copyright© 1906 i 1977. Hereus de Prudenci Bertrana i Edicions 62. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]