logo

Ray Bradbury


foto Ray Bradbury va néixer a Waukegan (Illinois) el 22 d'agost del 1920 i va morir a Los Angeles (Califòrnia) el 6 de juny del 2012. És considerat un dels autors més cèlebres en el gènere de la ciència-ficció. Creador de mons fantàstics, fabulador lúcid i divertit i prestigiós guionista de televisió i cinema, com per exemple 'Moby Dick', pel.lícula dirigida per John Huston el 1954. La seva obra més coneguda és 'Fahrenheit 451'. Altres títols seus són: 'Les cròniques marcianes' així com de diversos reculls de narracions. Bradbury ha afirmat que només utilitza la ciència-ficció i la fantasia com un vehicle, com un marc per fer comentaris incisius i despertar la consciència social del lector. En els seus relats no s'ocupa tant de la parafernàlia tecnològica típica de la ciència-ficció com de l'impacte de la tecnologia en la vida quotidiana. 'Fahrenheit 451' és més que una faula sobre un futur aparentment acolorit i despreocupat, però grisi dominat per l'adotzenament i l'estultícia de la massa. L'enfrontament entre l'administració d'un estat totpoderós i els rars ciutadans que gosen desafiar les regles que prohibeixen la tinença de llibres és una paràbola de la nostra renúncia a la llibertat de la imaginació. L'al.legoria de l'obra sembla escrita a meitat del segle XX com una reflexió sobre les generacions teleaddictes, conformistes i indiferents de principis del segle XXI.



  • Fahrenheit 451 [fragment]

    A l'altra banda del carrer i cap avall s'alçaven les altres cases, amb les seves façanes llises. ¿Què era allò que la Clarisse havia dit una tarda? «Cap porxo davanter. El meu oncle diu que n'hi havia. I de vegades la gent s'hi asseia, a la nit, xerraven quan en tenien ganes, es gronxaven al balancí, no xerraven quan no en tenien ganes. De vegades senzillament s'asseien allà i pensaven en les coses, les capgiraven. El meu oncle diu que els arquitectes van eliminar els porxos perquè no quedaven bé. Però el meu oncle diu que això fou només l'excusa teòrica que donaren, que la raó veritable, amagada dessota aquesta, era probablement que no volien que la gent s'estigués asseguda d'aquella manera, sense fer res, gronxant-se, xerrant. Tot això era la mena de vida social equivocada. La gent xerrava massa. I tenien temps de pensar. Així, doncs, van eliminar els porxos. I els jardins, també. Prou de jardins on poder seure. I fixi's en els mobles. Ja no hi ha balancins. Són massa confortables. Cal mantenir la gent dreta i en moviment. El meu oncle diu... i... el meu oncle... i... el meu oncle...» La veu d'ella anà apagant-se. En Montag va girar-se i veié la seva dona, que seia al bell mig de la sala d'estar, parlant a un locutor que, ell també, li parlava.
    —Senyora Montag —deia ell. Això, allò i allò altre—. Senyora Montag...
    Alguna cosa més i encara una altra. L'accessori conversor, que els havia costat cent dòlars, deia automàticament el nom d'ella sempre que el locutor s'adreçava a la seva audiència anònima, tot deixant un silenci en què poder introduir les síl.labes adequades. Un barrejador d'imatges especial feia que la imatge del presentador, en l'àrea de la boca, formés amb els llavis, bellament, les vocals i les consonants del nom. Sense cap mena de dubte, era un amic. Un bon amic.



    punts



    [Copyright© 1953 i 1994. Ray Bradbury i Edicions Proa. Traducció de Jaume Subirana. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]