logo

Bertolt Brecht


foto Bertolt Brecht va néixer el 10 de febrer de 1898 a Augsburg (Baviera) i va morir el 14 d'agost del 1956 a Berlín. Poeta, director teatral i dramaturg, el seu tractament original i distanciat dels temes socials i dels experiments revolucionaris ha influït d'una manera notable en la creació teatral moderna. Va cursar els estudis a les universitats de Munic i Berlín. El 1924 debuta com a autor tetral al Berlín Deutsches Theater sota la direcció de Max Reinhardt. Les seves primeres obres mostren la influència de l'expressionisme, el moviment més destacat de l'època. El 1928 va escriure un drama musical, 'Lòpera de tres rals' (de fet en el títol original és 'L'òpera de dos centaus') amb el compositor Kurt Weill. Aquest musical, basat en 'The Beggar's Opera (1728) del dramaturg anglès John Gay, va ser una sàtira del capitalisme i es va convertir en l'èxit teatral més important de l'autor. La preocupació per la justícia va ser un tema fonamental de la seva obra. Durant el període inicial de la carrera, Brecht dirigia els actors i va comenár a utilitzar la tècnica del teatre èpic fugint del teatre realista tradicional. A causa de la seva oposició al govern de Hitlet, es va veure obligat a fugir d'Alemanya el 1933. Va viure primer a Escandinàvia i es va establir finalment a Califòrnia, el 1941. En aquests anys d'exili va escriure algunes de les seves millors obres com 'La vida de Galileu Galilei' i 'Mare coratge i els seus fills'. El 1948, Brecht va tornar a Alemanya. Es va establir al Berlín Est i va fundar la seva pròpia companyia, el Berliner Ensemble. Va ser una figura controvertida a l'Europa de l'Est ja que el seu pessimisme moral topava amb l'ideal soviètic del socialisme realista. Va escriure també diversos poemaris i textos narratius com els del 'senyor Keuner' inclosos en les conegudes 'Històries d'almanac'. Alguns textos inèdits d'aquesta sèrie han estat trobats encara a Suïssa el 2004.



  • Les històries del senyor Keuner [fragment]

    L'animal preferit del senyor K.

    Quan van preguntar-li al senyor K. quin era de tots els animals el seu preferit, ell va anomenar l'elefant, i ho fonamentà així: L'elefant reuneix astúcia i força. No és la minsa astúcia que basta a defugir un parany o a enxampar un mos a còpia de passar desapercebut, sinó l'astúcia que té parada la força per a les grans empreses. Allà on és aquest animal hi mena un ampli rastre. Tanmateix és bonhomiós, entén les bromes. És un bon amic, així com és també un bon enemic. Molt gros i pesant, és tanmateix també molt ràpid. La seva trompa mena a un cos enorme fins i tot les menges més petites, com ara nous. Les seves orelles són acoblables: sent només el que li convé. Arriba a una edat molt avançada. És també sociable, i no tan sols amb elefants. Arreu és tan estimat com també temut. Una certa comicitat fa possible que sigui fins i tot venerat. Té la pell dura, els ganivets s'hi trenquen; però el seu ànim és manyac. Pot posar-se trist. Pot posar-se colèric. Balla de gust. Mor enmig la malesa. S'estima els infants i altres animalons. És grisenc i destaca només per la seva còrpora. No és comestible. Pot treballar bé. Beu de gust i es posa alegre. Fa alguna cosa per l'art: subministra marfil.


    El senyor Keuner i l'actriu

    El senyor Keuner tenia com a amiga una actriu que rebia regals d'un ric. Per això ella tenia altres opinions sobre els rics que el senyor Keuner. El senyor Keuner pensava que els rics eren mala gent, però la seva amiga pensava que no tots eren dolents. Per què pensava ells que els rics no eren tots dolents? Ho pensava no pas perquè rebés regals d'ells, sinó perquè acceptava regals d'ells, ja que creia de si mateixa que ella no acceptaria cap mena de regals de gent dolenta. «Pren-los els diners!» esclamà el senyor Keuner (tot aprofitant-se del que era inevitable). «No han pagat els regals, sinó que els han robats. Pren a aquesta mala gent el botí del seu lladronici per tal que puguis ser bona actriu!» —«No puc ser també una bona actriu sense tenir diners?» preguntà la seva amiga. «No» va dir amb vehemència el senyor Keuner. «No. No. No.»


    Patriotisme: L'odi contra els patriotes

    Ell senyor K. no considerava necessari viure en un determinat país. Deia: «Passar gana, és una cosa que puc fer a tot arreu.» Un dia, però, caminava per una ciutat ocupada per l'enemic del país on vivia. En direcció oposada venia un oficial d'aquest exercit enemic, que va obligar-lo a baixar de la vorera. El senyor K. va baixar-ne, i s'adonà que estava enfurit contra aquest home, i no tan sols contra aquest home, sinó especialment contra el país d'on era aquest home, de manera que desitjà veure'l exterminat de la capa de la terra. «Per quina causa —va demanar-se el senyor K.— és que per un minut m'he tornat nacionalista? Doncs pel fet que m'he topat amb un nacionalista. Però just per això és que cal eradicar la ignorància, perquè fa ignorants els qui s'hi topen.»



    punts



    [Copyright© 1985. Hereus de Bertolt Brecht i Edicions Escornalbou. Dins de 'Pirandello, Joyce, Brecht vistos per Vallespinosa, Mallafrè, Murgades. Traducció de Josep Murgades. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]