logo

Charlotte Brontë


foto Charlotte Brontë va néixer a Thornton, Yorkshire, el 1816 i va morir a Haworth, Yorkshire, el 1855. És la més gran de les tres germanes Brontë, filles d'un pastor protestant que van viure isolades a la casa sacerdotal de Haworth amb el pare i un germà que va morir jove, drogat i tuberculós. El 1846 va publicar un llibre de versos amb el psuedònim Currer Bell, i l'any següent, la novel.la 'Jane Eyre', que va aconseguir una gran popularitat. Després van continuar 'Shirley' (1849) i 'Villette' (1853), i, pòstumament, 'El professor' (1856). Va morir poc després que el seu pare accedís al seu casament. L'obra de Charlotte Brontë es considera que és la que obre pas a la novel.la feminista anglesa. 'Jane Eyre' presenta el retrat d'una dona que, amb inusual franquesa i un apassionant sentit de la dignitat, refusa d'acceptar la plaça que la societat li adjudica. Tamisat per la imaginació de Charlotte Brontë, el flirteig entre Jane i Rochester crea una singular atmosfera que el trasllada enllà del simple melodrama. L'any 1847 va ser el de l'esclat de l'inimaginable univers que compartien les germanes Brontë, 'Agnes Grey', d'Anne; i 'Wuthering Heights', d'Emily, s'inscrivien per sempre més endavant en la memòria dels lectors, juntament amb 'Jane Eyre', de Charlotte, que des de la seva publicació ha estat una de les novel.les angleses més llegides.



  • Jane Eyre [fragment]

    L'estiu era esplèndid: per tot Anglaterra, molt sovint el cel era clar i el sol radiant, cosa que no acostuma a passar en la nostra illa. Semblava com si un estol de jornades italianes hagués vingut del sud, com una majestuosa bandada d'ocells migratoris, i s'hagués aturat a reposar als penya-segats d'Albió. Ja havien recollit tot el fenc, els prats que hi havia al voltant de Thornfield eren verds i rasats; els camins, blancs i cremats, els arbres eren frondosos; les tanques i el bosc eren plens de fullam tenyit de verd fosc, que feia molt de contrast amb la tonalitat clara dels prats que hi havia entremig.
    Per Sant Joan, l'Adèle, que estava esgotada perquè s'havia passat mig dia recollint maduixes a Hay Lane, se'n va anar al llit quan el sol encara no s'havia post. Vaig contemplar com s'adormia i després me'n vaig anar al jardí.
    Era l'hora més dolça de totes vint-i-quatre: «el dia havia cremat els focs més ardents» i la rosada ja refrescava els prats assedegats i els cims abrusats. Allà on el sol s'havia post en estat pur, sense la pompa dels núvols, s'escampava una solemne tonalitat púrpura; en un indret determinat, el cim d'un turó, un foc encès cremava amb la intensitat d'un robí i s'estenia al llarg i a l'ample, en matisos cada vegada més suaus, pel cel. L'orient tenia l'encís del blau fosc i una gemma més modesta, una estrella solitària; aviat sortiria majestuosament la lluna, perquè encara era més enllà de l'horitzó.
    Vaig caminar una estona per l'avinguda, però una olor vaga, prou coneguda --la d'un cigar--, sortia d'alguna finestra; em vaig fixar que la finestra de la biblioteca era entreoberta; com que sbia que des d'allà em podien veure, me'n vaig anar cap a l'hort. No hi havia cap indret al parc més recòndit i més semblant a un Edèn; era ple d'arbres i de flors: un mur molt alt el separava del pati per una banda; per l'altra, una avinguda de fajos l'amagava dels prats. Al capdavall, hi havia una tanca enfonsada; l'únic que el separava dels camps solitaris, s'hi arribava per un camí serpentejat, vorejat de llorers que acabava en un castanyer d'Índia gegantí, que tenia la base envoltada per un banc. Allà podies passejar sense que et veiessin. Mentre queia la dolça rosada, regnava un silenci i el capvespre era tal, que em feia l'efecte que em podia fondre per sempre en aquella penombra: però mentre caminava entremig de les flors i els arbres fruiters de la part de dalt del recinte, que ja il.luminava la claror de la lluna que espuntava, em vaig aturar, atreta no per un so o una visió, sinó per una fragància.
    Espinalbs, artemises, gessamins, clavells i roses, ja fa estona que han ofert el sacrifici nocturn del seu encens: la nova olor no és d'una planta ni d'una flor; és --prou que la conec-- el cigar del senyor Rochester.



    punts



    [Copyright© 1992. Edicions Proa. Traducció de Maria Dolors Ventós. Imatge de Dante Gabriele Rossetti (Monna Pomona). All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]