logo

Joan Brossa


foto Joan Brossa va néixer el 19 de gener de 1919 al carrer Wagner del barri de Sant Gervasi de Barcelona, ciutat on va morir el 30 de desembre de 1998, en un accident domèstic, a l'edifici on tenia el seu estudi, al barri d'Horta-Guinardó. Poeta, dramaturg i artista plàstic. Va ser un dels fundadors de la revista Dau al Set (1948) i un dels principals introductors de la poesia visual en la literatura catalana. Va ser un dels poetes de postguerra que es va mantenir en una posició d'avantguarda, però sense rebutjar d'escriure sonets formalment perfectes. La seva obra creativa va abastar totes les facetes de l'art: el cinema, el teatre, la música, el cabaret, les arts parateatrals, la màgia i el circ. Va posar en primer pla el nivell d'expressió per damunt del contingut i va aconseguir que la seva poesia tingués l'aparença d'un joc de paraules. La seva lírica es vincula al teatre i tota la seva literatura està impregnada d'una pàtina escènica perquè sempre va tenir una àmplia i interdisciplinar visió de la cultura, de les arts i de l'espectacle i així ho expressa en la seva obra creativa, tant la literària com la plàstica, sovint satírica, punyent, irònica, crítica, a vegades irreverent, però, al mateix temps, lúdica. En els últims anys de la seva trajectòria va rebre diferents distincions, com el Premi Nacional de les Arts Plàstiques (1992), el Premi Nacional de Teatre (1998) i la Medalla Picasso de la Unesco. Va poder col.laborar també en la fundació de l'Espai Escènic Joan Brossa, al barri del Born de Barcelona, impulsat pel director i actor Hermann Bonnín i el mag Hausson i que manté la línia escènica que Brossa defensava.



  • Alfabet desbaratat [fragment]

    Carrer de nit. Al balcó d'un principal tres personatges barbuts posen un domàs vermell. Saluden somrients i se'n tornen. Per la porta de l'escala surt Cuixart precipitadament i arrenca a córrer, cap a l'esquerra, carrer enllà. Quan ja l'hem perdut de vista, per la porta de l'escala apareix Ponç amb un paraigua al braç. Surt al carrer i obre el paraigua, ple de confetti que s'aboca al damunt. Amb el paraigua obert se'n va, per la dreta, carrer enllà. Quan s'ha perdut de vista, surt Tàpies per la porta , avança fins al mig del carrer, gira en rodó i se'n torna a dins. Poc després peta a l'espai un coet multiculor.
    Passadís amb una porta al fons. Cap al mig, porta a dreta i esquerra. Comencen a tocar les dotze al rellotge del menjador. Per la porta de la dreta entra Cuixart, travessa el passadís i surt per la porta de l'esquerra; entra per la porta de l'esquerra i surt per la de la dreta; entra per la de la dreta i surt per la de l'esquerra. Per la porta del fons treu el cap, estranyament maquillat, Tàpies i se'n torna. Entra Cuixart per la porta de la dreta i surt per la de l'esquerra; entra per la de l'esquerra i surt per la de la dreta. Per la porta del fons treu el cap Ponç i apareix a l'instant. Entra Cuixart, amb un nas de cartó, per la porta de la dreta i surt per la de l'esquerra; reapareix amb bombí per la de l'esquerra i surt per la de la dreta. En aquest moment el rellotge acaba de tocar la darrera batallada.
    Habitació. Cuixart i Ponç, immòbils, asseguts cara a cara davant una taula. Porten guants blancs i tenen les mans obertes damunt la taula.
    TÀPIES (arribant): El volcà de Rocofur ha entrat en erupció! Llança el cràter gran quantitat de fumera!
    Se'n va precipitadament. Ponç i Cuixart s'aixequen; sota de cada mà amagaven un pilonet de sorra. Se'n van tranquil.lament per on ha vingut Tàpies. Van calçats amb sabatilles de ballarí; les sabates resten on tenien els peus. Reapareix Tàpies vestit de vella. Amb una escombra de mà recull els quatre pilonets de sorra i els tira en una pala; però, com que és foradada, la sorra cau damunt els parells de sabates. Apaga el llum i surt. Obre el llum un personatge emmascarat i tira confetti per tot l'apartament servint-se d'un nas de cartó que va omplint en una paperina que porta penjada a l'esquena. Finalment es posa les sabates de Ponç (que li vénen grans), apaga el llum i se'n torna. Reapareixen Ponç i Cuixart afilerats. S'asseuen i posen les mans damunt la taula. Ara porten guants negres. Cuixart es treu un ou de la butxaca i el peu dret damunt de la taula.
    PONÇ (traient-se de la butxaca un cavall d'escacs i deixant-lo a la taula): Escac al Rei!



    punts



    [Copyright© 1998. Joan Brossa i Editorial Empúries. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]