logo

David Caute


foto David Caute és nascut a Londres on també resideix. La seva primera novel.la, 'At fever pitch', va obtenir l'Author's Club Award i el premi John Llewelyn Rhys. Entre les seves novel.les, cal esmentar, 'News from Nowhere' i 'Veronica or the two nations'. Ha estat membre de l'All Souls College, editor literari del New Statesman i professor visitant de la Universitat de Bristol. A 'El Doctor Orwell i míster Blair' fa la crònica imaginària de la gestació de la novel.la 'La revolta dels animals', de George Orwell. També és la història de la singular amistat entre un nen i l'escriptor, i una faula irònica sobre la creació literària que ensenya la trama dels personatges literaris escindits normalment entre la seva veritat i el costat fosc que els dóna vida, entre el doctor Jekyll i míster Hyde.



  • El doctor Orwell i Míster Blair (Dr. Orwell and Mr Blair) [fragment]

    El que m'agradava més eren els berenars amb el senyor Blair. Feia un bon foc i sempre escaldava la tetera abans de posar-hi les fulles de te i seguia els seus deu manaments quant a la preparació d'aquest. Venia carregat de pots de melmelada, però sempre insistia que s'havia de posar en un plat, no ens permetia ficar el ganivet al pot. Ens va portar una fastigosa pasta salada que es deia Gentlemen's Relish per sucar les torrades i un cop va comparèixer amb uns quants arengs fumats embolicats amb fulls del 'News Chronicle'. De vegades portava panets i brioixos. Recordo el pot pla del Gentlemen's Relish i l'etiqueta que duia, en llatí, segons el senyor Blair. Ens explicava contes a la vora del foc de les seves aventures a Birmània, a Espanya i quan vivia més o menys com un vagabund a París, les quals jo ni em creia del tot ni podria dir que me les deixés de creure. Això sí, mai no explicava dos cops la mateixa història, fora que nosaltres hi insistíssim; sempre recordava quines ens havia explicat ja. Parlava del seu amic rus, en Boris, que havia tingut una mala ratxa a París, tot i que sempre estava content, aquell que es pintava els turmells en els punts on tenia foradats els mitjons. El senyor Blair ens va parlar de la qüestió dels bigotis als hotels de París: només en podien dur els cuiners, els cambrers o els "plongers" mai de la vida. El senyor Blair havia fet de "plonger", que era «l'últim escaló de tots».



    punts



    [Copyright© 1995. David Caute i Edicions Destino. Traducció de Carme Geronès i Carles Urritz. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]