logo

Bruce Chatwin


foto Bruce Chatwin va néixer a Sheffield el 1940 i va morir el 1989. Va començar la seva vida professional treballant a Sotheby's, on aviat va convertir-se en un dels directors més joves, però va abandonar aquesta feina per dedicar-se a la seva passió: els viatges. Un d'ells el va conduir a la Patagònia, i va ser la inspiració del seu primer llibre 'In Patagonia', que va guanyar diversos premis. Després va publicar altres novel.les i llibres de viatges, entre ells 'El virrei d'Ouidah', 'The Songlines' i 'Utz'. A la novel.la 'El turó negre' fa un retrat amarg del món rural i de les relacions familiars. Els bessons Benjamini Lewis Jones van dormir durant quaranta-dos anys, cada nit, l'un al costat de l'altre. Benjamin seria per sempre més el dèbil i Lewis el més fort, el que patiria les conseqüències de la dependència obsessiva del seu germà. La seva història transcorre en un entorn hostil: les lluites mesquines per un bocí de terra, l'agonia llarga, decadent, de l'amor dels seus pares, la solitud d'un paratge agrest, la gelosia... Es tracta, sobretot, de la dissecció d'unes relacions malaltises d'amor i odi al mateix temps que la crònica d'un fracàs dolorós i inevitablement assumit. La novel.la va ser adaptada al cinema per Andrew Grieve i va obtenir el Whitbread Literary Award a la Millor Primera Novel.la de 1982.



  • Al turó negre (On the Black Hill) [fragment]

    Aggie Watkins va morir durant el terrible hivern del 47. Tenia més de noranta anys. La neu s'havia acumulat al teulat i va morir a les fosques.
    Jim s'havia quedat sense fenc. Les vaques tenien a tothom despert amb els seus brams. Els gossos gemegaveni els gats entraven i sortien amb els ulls inflats per la gana. Se li havien perdut set cavalls al turó.
    Va entaforar la seva mare en un sac i va deixar-la, completament congelada, al damunt de la pila de llenya; fora de l'abast dels gossos, però no pas dels gats i les rates. Tres setmanes després, quan va començar a desglaçar; ell i Ethel van lligar-la a un trineu improvisat i se la van endur cap a Lurkenhope per enterrar-la. L'enterramorts va quedar esparverat quan va veure l'estat del cadàver.
    Jim va trobar els seus cavalls uns quants dies després, tots set plegats, en una esquerda entremig d'unes roques. S'havien mort dempeus, en un cercle, amb els morros apuntant cap a dins, com els radis d'una roda. Ell volia cavar una tomba per enterrar-los, però Ethel va fer que es quedés a ajudar-la a casa.
    La paret que aguantava el vèrtex del teulat s'havia bombat exageradament, i semblava a punt de col.lapsar tota sencera. Algunes bigues havien cedit sota el pes de la neu. L'aigua gelada s'havia escolat al damunt dels animals dissecats de Jim, i havia caigut a raig des de les golfes de la cuina. I encara que ell no parava de dir:
    --Trobaré unes teules i ho deixaré tot nou --l'única cosa que va fer va ser estendre una lona impermeable foradada al damunt del teulat.
    Quan va arribar la primavera, va provar d'estintolar la paret amb pedres i amb travesses de via, però va soscavar tant els fonaments que es va enfonsar del tot. L'hivern següent, ningú no vivia a la banda est de la casa, i tampoc no feia cap falta; perquè totes les noies Watkins, tret de la petita Meg, havien marxat.



    punts



    [Copyright© 1982 i 1998. Bruce Chatwin i Edicions Destino. Traducció d'Ernest Riera. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]