logo

Geoffrey Chaucer


foto Geoffrey Chaucer va néixer a Londres (segons les dades més probables) el 1342 i hi va morir el 1400. Assistent del rei Eduard III, diplomàtic a Flandes, Gènova i França, traductor de Boeci i del 'Roman de la Rose', abans dels trenta anys va compondre el seu primer poema original, el 'Book of the Duchesse'. Més tard va escriure el que s'ha volgut veure com la primera novel.la anglesa, 'Troilus and Criseyde', que va ser represa per Shakespeare en una cèlebre tragèdia. Però la fama li va arribar per 'Contes de Canterbury', començats cap al 1386, que el van col.locar en un lloc d'honor no solament de la literatura anglesa, sinó també en la universal. En aquest recull, a l'hostal de Tabard, s'hi reuneixen vint-i-nou persones, decidides a anar de romiatge a Canterbury. L'hostaler, entusiasmat amb el projecte, es posa al capdavant de l'expedició i proposa que cada pelegrí expliqui quatre contes (dos a l'anada i dos a la tornada), i que es premiï aquell qui expliqui el més divertit amb un banquet que hauran de pagar entre tots. Si bé Chaucer va arribar a escriure tan sols vint-i-dos contes complets i un parell de fragmentaris, la fama de l'obra ha arribat intacta fins als nostres dies, com un monument de la literatura occidental.



  • Contes de Canterbury (The Canterbury tales) [fragment]

    El pròleg al conte de l'advocat.

    L'hostaler va veure que el sol resplendent ja havia recorregut la quarta part de l'arc del seu dia artificial, més mitja hora i una mica més i, encara que no era gaire entès en la matèria, sabia que era el divuit del mes d'abril, missatger del maig. Va veure també que l'ombra dels arbres era exactament igual de llarga que el cos erecte que la causava. Així doncs, per l'ombra va deduir que Febus, que brillava tan clar i radiant, havia ascendit quaranta-cinc graus i, d'acord amb el dia i la latitud, va arribar a la conclusió que eren les deu. Tot d'un plegat, féu fer mitja volta al cavall.
    —Senyors —va dir—: us adverteixo a tots que la quarta part del dia ja ha passat. Apa, doncs, per l'amor de Déu i de Sant Joan, mireu de no perdre el temps. El temps passa nit i dia, senyores, i se'ns esmuny, no tan sols silenciosament quan dormim, sinó també a causa de la nostra negligència quan estem desperts. És com el riu que mai no torna enrere, baixant de la muntanya al pla. Ja fan bé Sèneca i molts altres filòsofs de lamentar el temps perdut més que si fos or en un cofre; perquè, com diu ell, «els béns perduts es poden recuperar, però la pèrdua del temps ens destrueix». No tornarà mai més, us ho asseguro, igual que la virginitat de la Matildeta, perduda per culpa de la seva lascívia. Així dons, no estiguem ociosos que florirem.
    —Senyor advocat —va continuar—, per la vostra salvació, conteu-nos un conte ara mateix, per complir amb el nostre acord. Us heu compromès, amb lliure assentiment, a regir-vos pel meu criteri en aquest assumpte. Compliu ara la vostra promesa, i així almenys us haureu eximit del vostre deure.



    punts



    [Copyright© 1998. Quaderns Crema. Traducció de Victòria Gual. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]