logo

Jean Cocteau


foto Jean Cocteau va néixer el 5 de juliol de 1889, a Maisons-Laffitte, prop de París i va morir a Milly-la-Fôret, prop de Fontainebleau, l'11 d'octubre de 1963. Poeta, novel.lista, dramaturg, dissenyador, autor de llibrets i director de cinema francès, la seva versalitat, la falta de convencionalisme i una extensa producció li van proporcionar el ressò internacional. Va estar relacionat amb el moviment surrealista i la seva obra va exercir una important influència en altres autors. Cocteau va tenir una infància consentida per la seva mare (el seu pare es va suïcidar el 1898), va ser un mal estudiant i la seva falta d'interès va eclipsar el talent que tenia. Va abandonar l'escola, va anar a París i allà va conèixer l'actor Édoaurd de Max, que el va promocionar com a poeta. El seu primer llibre de poemes va aparèixer el 1909. Va fer els llibrets de diferents ballets. Ddurant la Primera Guerra Mundial va servir a la Creu Roja com a conductor d'ambulàncies. En aquest període va conèixer Guillaume Apolinaire, Pablo Picasso, Amedeo Modigliani i altres artistes del moment. El 1923, després d'haver consumit opi ('Opi', 1923), va pasar un temps de recuperació en un sanatori on va escriure algunes de les seves obres més importants: 'Orfeu' (1927), 'La màquina infernal' (1934), 'Els infants terribles' (1929) i la seva primera pel•lícula, 'La sang d'un poeta' (1930). El cinema de Cocteau, films escrits i dirigits per ell, van ser especialment importants per a la introducció del surrealisme en el cinema francès. 'La bella i la bèstia' o 'Els infants terribles' han estat considerades clàssics del cinema modern. A pesar del seu èxits en tots els àmbits als quals es va dedicar, Jean Cocteau es considerava sobretot un poeta i que tota la seva obra era poesia.



  • Els infants terribles (Les enfants terribles) [fragment]

    Les nits a la cambra es perllongaven fins a les quatre del matí. Això retardava l'hora de despertar-se. Cap a les onze, Marieta entrava el cafè amb llet. El deixaven refredar. Es tornaven a adormir. Al segon desvetllament, el cafè amb llet, fred, mancava d'encant. Al tercer desvetllament, ja no s'aixecaven. El cafè amb llet podia arrugar-se a les tasses. El millor era enviar Marieta al cafè Carles, obert feia poc als baixos de l'immoble. Pujava sandvitxos i aperitius. La bretona hauria preferit que li haguessin deixat fer una cuina burgesa; passava per alt, però, els seus mètodes i es prestava de bona gana a les extravagàncies dels infants. Alguna vegada els sacsejava, els empenyia cap a taula, els servia a la força. Elisabet es tirava un abric a sobre, damunt de la camisa de nit, s'asseia, somniosa, amb els colzes sobre la taula i una mà aplicada a la galta. Totes les seves poses eren les de les dones al.legòriques que representaven la Ciència, l'Agricultura, els Mesos. Pau es balancejava sobre la cadira gairebé sense vestir. Ambdós menjaven en silenci, com els saltimbanquis ambulants entre dues representacions. El dia els pesava. El trobaven buit. Un corrent els arrossegava devers la nit, devers la cambra, en què començaven a viure de bell nou. Marieta sabia netejar sense alterar el desordre. De quatre a cinc cosia a la peça de l'angle transformada en sala de roba blanca. Al vespre preparava un refrigeri i se'n tornava a casa. Era l'hora en què Pau recorria els carrers deserts cercant dones que s'assemblessin al sonet de Baudelaire. Sola a casa, Elisabet prenia, recolzant-se en els cantells dels mobles, les seves actituds altives. No sortia de casa sinó per anar a comprar sorpreses, i entrava de pressa per tal d'amagar-les. Rodava de peça en peça afectada d'un cert malestar a causa de la cambra en la qual havia mort una dona que res no tenia a veure amb la mare que vivia dintre seu. El malestar augmentava així que es feia tard. Llavors entrava en aquella cambra que les tenebres envaïen. S'hi plantava al mig. La cambra trontollava, s'enfonsava, i l'òrfena es deixava engolir amb els ulls fixos, les mans penjants, dreta com un capità a bord.



    punts



    [Copyright© 1934 i 1976. Hereus de Jean Cocteau i Proa Edicions. Traducció de Ramon Xuriguera. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]