logo

Paulo Coelho


foto Paulo Coelho va néixer a Rio de Janeiro el 1947. Ha estat director i actor de teatre, hippie, periodista i compositor de cançons populars d'èxit. El 1986 va recórrer el Camí de Santiago, experiència que va relatar a 'El Pelegrí'. Després va escriure 'L'Alquimista' i 'Brida', que el van donar a conèixer als cinc continents i li han proporcionat un important ressò popular. És el segon autor més venut a tot el món després de John Grisham.



  • Brida [fragment]

    La Wicca li va continuar ensenyant la Tradició de la Lluna. Li va manar que fes una daga que tingués tall per totes dues bandes i que fos irregular, com una flama. La Brida la va buscar en unes quantes botigues però no hi va trobar res de semblant; però en Lorens li va resoldre el problema en demanar a un químic metal.lúrgic que treballava a la Universitat que li fes un tall d'aquesta mena. Després, ell mateix va tallar un mànec de fusta i li va regalar la daga. Era la seva manera de dir a la Brida que respectava la seva recerca.
    La Wicca va consagrar la daga, durant un ritual força complicat que incloïa paraules màgiques, dibuixos fets amb carbó al tall de la daga i uns quants cops donats amb un cullerot de fusta. La daga, l'havia d'utilitzar com si fos una prolongació del seu braç, mantenint tota l'energia del cos concentrada al tall. Per això les fades fan servir una vareta màgica i els mags, una espasa.
    Quan la Brida va demostrar la seva sorpresa pel carbó i el cullerot de fusta, la Wicca li va explicar que, durant l'època de la cacera de bruixes, les fetilleres es veien obligades a utilitzar materials que es poguessin confondre amb objectes de la vida quotidiana. Aquesta tradició es va mantenir al llarg del temps amb el tall, el carbó i el cullerot de fusta. Els autèntica materials que feien servir els Antics s'havien perdut del tot.
    La Brida va aprendre a cremar encens i a utilitzar la daga per fer cercles màgics. Hi havia un ritual que estava obligada a fer cada vegada que canviava de fase; anava a la finestra amb un got ple d'aigua i deixava que la lluna es reflectís a la superfície del líquid. Després, feia que el seu rostre també es reflectís a l'aigua, de manera que la imatge de la lluna quedés al bell mig de la seva cara. Quan estava totalment concentrada, fendia l'aigua amb la daga, fent que ella i la lluna es dividissin en diversos reflexos.
    Aquest aigua, l'havia de beure tot seguit i el poder de la lluna creixia dins d'ella.
    --Això no té sentit --va comentar la Brida, un dia.



  • El vencedor està sol [fragment]

    La Beretta px4 compacta és una mica més grossa que un mòbil, pesa 700 grams i pot disparar deu trets. És petita, lleugera i no fa cap marca visible a la butxaca on la portes. El seu petit calibre té un avantatge enorme: en lloc de travessar el cos de la víctima, la bala va petant contra els ossos i rebenta tot el que troba en la seva trajectòria.
    És evident que les possibilitats de sobreviure a un tret d'aquest calibre també són elevades; hi ha milers de casos en què les bales no afecten cap òrgan vital, i la víctima té temps de reaccionar i desarmar l'agressor. Però si la persona que dispara té experiència en el tema, pot elegir entre una mort ràpida —si apunta entre els ulls o el cor— o una de més lenta —si col·loca el canó de l'arma en un angle determinat al costat de les costelles i prem el gallet—. En rebre l'impacte, la víctima triga una mica a adonar-se que està ferida de mort, intenta contraatacar, fugir, demanar ajuda. Aquest és el gran avantatge: té prou temps per veure qui la mata mentre va perdent les forces lentament, fins a caure a terra, sense una gran pèrdua de sang, sense entendre per què li està passant allò.
    Està lluny de ser una arma ideal segons els entesos en el tema: "És més adequada per a les dones que per als espies", diu un agent del servei secret anglès a James Bond en la primera pel·lícula de la sèrie mentre li confisca la pistola antiga i li entrega un model nou. Però això només és vàlid per als professionals, esclar, perquè, per al que ell pretén, no hi ha res millor.
    Va comprar la seva Beretta al mercat negre, de manera que seria impossible identificar l'arma. Té cinc bales al carregador, tot i que ell només en pensa fer servir una, i, a la punta de la bala escollida, hi ha fet una X amb una llima d'ungles. D'aquesta manera, quan la dispari i topi amb una cosa sòlida, es partirà en quatre fragments.
    Però només farà servir la Beretta com a últim recurs. Té uns altres mètodes per esborrar un món, destruir un univers, i està convençut que ella entendrà el missatge així que trobin la primera víctima. Sabrà que ho ha fet en nom de l'amor, que no està ressentit, i que, si torna, l'acceptarà sense fer-li preguntes sobre el que ha passat durant els últims dos anys.
    Espera que sis mesos de meticulosa planificació donin resultat, però només ho sabrà del cert a partir de demà. El seu pla és aquest: fer que les Fúries, uns personatges de la mitologia grega antiga, baixin amb les seves ales negres fins a aquell paisatge blanc i blau, envoltat de diamants, Botox, cotxes ràpids i absolutament inútils perquè només hi caben dos passatgers. Somnis de poder, d'èxit, de fama i diners —tot això, ho poden interrompre d'un moment a l'altre els petits artefactes que porta.
    Ja podria haver pujat a la seva habitació, perquè l'escena que esperava havia tingut lloc a les 11:11 pm, tot i que ell estava disposat a esperar més estona. L'home havia entrat en companyia de la bella dona, tots dos anaven vestits amb la roba de rigor per a les festes de gala que se celebren després dels sopars importants, més concorregudes que les estrenes de les pel·lícules que es presenten al Festival.
    L'Ígor va ignorar la dona. Amb una mà es va acostar a la cara un diari francès (una revista russa despertaria sospites), de manera que no el pogués veure. Era una precaució innecessària: ella no mirava mai al seu voltant, tal com fan les dones que se senten les reines del món. Són allà per lluir, eviten prestar atenció al que duen les altres, perquè la quantitat de diamants i l'exclusivitat de la roba aliena els pot provocar depressió, mal humor o sentiment d'inferioritat, encara que la seva roba i els seus accessoris hagin costat una fortuna.



    punts



    [Copyright© 1998 i 2009. Paulo Coelho i Proa Edicions. Traducció de Maria Dolors Ventós. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]