La Wicca li va continuar ensenyant la Tradició de la Lluna. Li va manar que fes una daga que tingués tall per totes dues bandes i que fos irregular, com una flama. La Brida la va buscar en unes quantes botigues però no hi va trobar res de semblant; però en Lorens li va resoldre el problema en demanar a un químic metal.lúrgic que treballava a la Universitat que li fes un tall d'aquesta mena. Després, ell mateix va tallar un mànec de fusta i li va regalar la daga. Era la seva manera de dir a la Brida que respectava la seva recerca.
La Wicca va consagrar la daga, durant un ritual força complicat que incloïa paraules màgiques, dibuixos fets amb carbó al tall de la daga i uns quants cops donats amb un cullerot de fusta. La daga, l'havia d'utilitzar com si fos una prolongació del seu braç, mantenint tota l'energia del cos concentrada al tall. Per això les fades fan servir una vareta màgica i els mags, una espasa.
Quan la Brida va demostrar la seva sorpresa pel carbó i el cullerot de fusta, la Wicca li va explicar que, durant l'època de la cacera de bruixes, les fetilleres es veien obligades a utilitzar materials que es poguessin confondre amb objectes de la vida quotidiana. Aquesta tradició es va mantenir al llarg del temps amb el tall, el carbó i el cullerot de fusta. Els autèntica materials que feien servir els Antics s'havien perdut del tot.
La Brida va aprendre a cremar encens i a utilitzar la daga per fer cercles màgics. Hi havia un ritual que estava obligada a fer cada vegada que canviava de fase; anava a la finestra amb un got ple d'aigua i deixava que la lluna es reflectís a la superfície del líquid. Després, feia que el seu rostre també es reflectís a l'aigua, de manera que la imatge de la lluna quedés al bell mig de la seva cara. Quan estava totalment concentrada, fendia l'aigua amb la daga, fent que ella i la lluna es dividissin en diversos reflexos.
Aquest aigua, l'havia de beure tot seguit i el poder de la lluna creixia dins d'ella.
--Això no té sentit --va comentar la Brida, un dia.