logo

Sindonie Gabrielle Colette


foto Sidonie Gabrielle Colette (1873-1954) és considerada una de les grans figures de la literatura francesa contemporània. Va començar a escriure de molt jove, i les seves primeres novel.les van aparèixer signades conjuntament amb el nom de Willy, el seu primer marit. A partir de 1916, va començar a signar amb el nom de Colette i a publicar la seva fecunda obra, que la convertiria en l'escriptora francesa més famosa del segle XX, tota ella escrita en una prosa acuradíssima a la qual cal afegir les seves dots d'observació psicològica i una sensualitat fora del comú. Entre les seves novel.les destaquen: 'la Vagabonde' (1913), 'Mitsou' (1919), 'Chéri' (1920), 'Sido' (1930), 'La chatte' (1933) i 'Gigi' (1945). 'El blat tendre' (1923), una de les seves novel.les més característiques i penetrants i una mostra de la fina sensibilitat de Colette, és el retrat de l'adolescència i del despertar de l'amor i de la sensualitat d'un noi i una noia, Phil i Vinca, els dos protagonistes.



  • El blat tendre (Le blé en herbe) [fragment]

    Nedaven l'un al costat de l'altre, ell més blanc de pell, el cap negre i rodó sota els cabells mullats, ella recremada com a rossa que era, amb un mocador blau al cap. El bany quotidià, joia silenciosa i completa, retornava a la seva edat difícil la pau i la infantesa, totes dues en perill. Vinca es va ajeure damunt l'aigua, i bufà des de l'aigua cap enlaire, com una petita foca. El mocador cargolat descobria les seves orelles rosades i delicades, que els cabells cobrien durant el dia, i les clapes de pell blanca a les temples, que només veien la llum a l'hora del bany. Vinca va somriure a Philippe,i sota el sol de les onze el blau deliciós de les seves nines verdejà una mica al reflex de la mar. El seu amic capbussà bruscament, aferrà Vinca per un peu i s'enfonsà sota l'aigua. Tots dos «van empassar-se aigua», i van reaparèixer escopint, esbufegant i rient com si oblidessin: ella, els seus quinze anys turmentats d'amor pel seu company d'infantesa; ell, els seus setze anys dominadors, el seu desdeny de noi ben plantat i la seva exigència de propietari precoç.
    --Fins a la roca! --cridà Phil, fendint l'aigua.
    Però Vinca no el seguí pas, i tornà a la platja.
    --Que ja te'n vas?
    Vinca s'arrencà el mocador, com si s'escalpés, i remenà el cap per a escampar els seus cabells rossos i encarcarats per l'aigua.
    --Ve un senyor a dinar! El pare ha dit que ens hem de mudar!
    Vinca corria, tota mullada, alta i minyonívola, però fina, amb les seves cuixes llargues i discretes. Un crit de Phil la deturà:
    --Tu, et mudes? I jo, doncs? No podré dinar sense corbata, o què?
    --I és clar que sí, Phil! Tot el que vulguis! A més, estàs molt millor amb la camisa oberta!
    La petita màscara mullada i bruna i els ulls de Pervinca van expressar tot d'una l'angoixa, la súplica, un desig violent de merèixer l'aprovació. Phil callà, amb desdeny, i Vinca travessà el prat de mar florit d'escabioses.



    punts



    [Copyright© 1964 i 1985. Librairie Ernest Flammarion, Editorial Plaza & Janés, Edicions Destino i Edicions 62. Traducció de Ramon Folch i Camarasa. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]