logo

Assia Djebar


Assia Djbara Assia Djebar (pseudònim de Fatima-Zohra Imalyène) va néixer el 1936 a Cherchell, una petita ciutat de la costa de l'Oest d'Algèria. Va morir a París el 6 de febrer del 2015, després d'una llarga malaltia, als 79 anys. Educada en les dues cultures, l'àrab i la francesa, va ser la primera dona admesa en una École Normale Supérieur (1955) francesa. Va començar a escriure ficció durant la vaga d'estudiants algerians de l956 i ho va fer amb el pseudònim d'Assia Djebar que ha conservat fins avui. Durant la guerra d'independència va treballar com a periodista per a un diari del FLN. Als anys setanta es va interessar per altres formes d'expressió, especialment el cinema i el teatre. La seva pel.lícula 'La nouba des femmes du Mont Chenoua' (1977) va rebre el Premi de la Crítica al Festival de Venècia. Assia Djebar ha ensenyat durant molts anys Història a la Universitat d'Alger. Ha guanyat nombrosos premis. El 1997 va ser distingida amb el Premi Yourcenar, i l'any 2000 amb el Premi de la Pau de la Fira de Frankfurt. Les seves novel.les més importants no han estat traduïdes a la seva Algèria natal però és una autora llegida arreu del món.



  • Les nits d'Estrasburg (Les nuits de Strasbourg) [fragment]

    Ella li va oferir els llavis sense empenta, sense amor, amb una mena de voluntat freda. Es va posar vermell, amb la cara contra la seva: "o sigui que m'ha avançat el seu desig..., d'ella, sobre la llar, o de mi..., d'ella amb mi, de mi fent pantalla davant d'ella!".
    Però François estava d'esquena a l'esposa morta. Va encorbar les espatlles. Amb les mans (encara inquietes) va agafar la barbeta de la dona la va mirar fixament als ulls, com si examinés la nova forma de la convidada. Va conservar la cara de Thelja entre els palmells en forma de copa; va estirar el coll, va tocar lleument els llavis de Thelja, que, gairebé de puntetes, es va llançar amb tota la força en la delectació d'un petó, llarg, voraç, interminable, humit, sucós, violent i torturat, dues llengües que es busquen, topen, intenten barrejar-se, rivalitzen... Tant d'ardor que les cames li van cedir, que François la va rodejar immediatament mentre ella oblidava la fotografia del darrera, la morta que ell tenia a l'esquena, amb els llavis empresonats, el paladar gairebé ofegat, va suprimir l'habitació, la mare, l'esposa alhora,i el paisatge de fora, fins al Rin.



    punts



    [Copyright© 2002 Assia Djebar i Edicions 62. Traducció d'Anna Casassas. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]