logo

John Dos Passos


johndospassos John Dos Passos (John Rodrigo Dos Passos) va néixer a Chicago el 1896 i va morir a Balrimore, Maryland, el 1970. Fill d'un advocat, el pare del qual va ser un pegot portuguès, i d'una mare originària de Virgínia, que ja tenia quaranta-set anys quan ell va néixer, l'escriptor pertany a la generació de Scott Fitzgerald, de William Faulkner, de Henry Miller i d'Ernest Hemingway. Va estudiar a Washington i a Nova Anglaterra i durant la Primera Guerra va servir al servei d'ambulàncies al front francès i després a Itàlia, a la Creu Roja, on va conèixer Hemingway. Va ser soldat de sanitat de l'exèrcit americà. Acabada la guerra va passar un temps a París, on es va relacionar amb Gertrude Stein, i novament als Estats Units va intervenir activament contra la condemna dels anarquistes Sacco i Vanzetti, condemnats i executats. La seva novel.la més important, a judici de la crítica, és 'Manhattan Transfer', publicada el 1925, quan l'autor en tenia 29, i va representar aleshores un èxit ressonant. La narració comprèn el període del primer quart de segle XX i el seu protagonista no és ni un home ni una dona, sinó una ciutat: Nova York.



  • Manhattan Transfer [fragment]

    El senyor Densch, amb el coll del seu jersei de llana apujat fins a les orelles i una gran gorra anglesa encasquetada fins al ulls, es passejava nerviosament amunt i avall de la humida coberta del «Volendam». A través del plugim contemplava els molls grisos i els edificis de la riba, que s'alçaven contra un cel inconcebiblement amarg. Un home arruïnat, un home arruïnat, s'anava repetint. A la fi, la sirena del vaixell bramulà per tercera vegada. Amb els dits a les orelles, protegit per una barca salvavides, el senyor Densch mirava la faixa d'aigua bruta que s'anava eixamplant més i més entre la nau i el moll. La coberta tremolà sota els seus peus quan les hèlices mossegaren el corrent. Els edificis de Manhattan començaren a esmunyir-se pel costat, grisos com fotografies. Sota coberta, l'orquestra tocava 'O Titin-e Titin-e'. Tot de transbordadors vermells, ponts, remolcadors, barques carregades de fusta, passaven entre ell i la ciutat fumejant que, dreçada com una piràmide, començava a enfonsar-se boirosament en les aigües verd-grises de la badia.
    El senyor Densch baixà a la seva cabina. La senyora Densch, amb un barret acampanat cobert per un vel groc, plorava silenciosament, la testa reclinada contra un cistell de fruita.
    --No ploris, Serena --vadir-li secament--. No ploris... Marienbad t'agradarà... Ens cal descansar. La nostra situació no és tan desesperada. Enviaré un cable a en Blackhead... Ben mirat, ha estat la seva tossuderia i la seva temeritat allò que ha menat la casa a... a això.
    Aquest individu es creu que és el rei de la creació. Això... això el deixarà xafat. Si les malediccions maten, demà serà un home mort.
    Sorprès, s'adonà que les línies grises de la seva cara es trencaven en un somrís. La senyora Densch aixecà el cap i obrí la boca per tal de parlar-li, però les llàgrimes la'n van privar. Ell es mirà el mirall, alçà les espatlles i s'ajustà la gorra.
    --Bé, Serena --va dir amb un pèl d'animació en la veu--, aquest és el final de la meva carrera de comerciant... Vaig a enviar aquest cable.



    punts



    [Copyright© 1925, 1953, 1965. John Dos Passos i Edicions Proa. Traducció de Manuel de Pedrolo. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]