logo

Alexandre Dumas


Alexandre Dumas Alexandre Dumas va néixer a Villers-Cotterets, Aisne, el 24 de juliol del 1802 i va morir a Puys, Illa de França, el 5 de desembre del 1870. Fill d'Alexandre Davy de la Pailleterie Dumas (procedent del nom Du Mas, un fill mestís de mare esclava negra, originària de Jeremies, Santo Domingo, acualment Haití, de la qual va agafar el nom per diferències amb el pare), Alexandre Dumas és conegut com a novel.lista i autor dramàtic francès i un dels més prolífics, més de 600 obres, cosa que va fer que es guanyés l'etiqueta de "popular". Es va distingir primer pels seus drames romàntics, com 'La Tour de Nesle' (1832), fantàstica evocació de l'època medieval. Però sobretot és conegut per ser un dels primers novel.listes del s XIX, seguidor de la pauta que Walter Scott havia marcat en la novel.la històrica: 'Les Trois Mousquetaires' (1844), 'Vingt ans après' (1845, continuació de l'anterior) i 'Le Vicomte de Bragelonne' (1848). Unes altres novel.les seves són 'Le Comte de Monte-Cristo' (1844), 'La Reine Margot' (1845), 'Le Chevalier de Maison rouge' i 'La Dame de Monsoreau' (1846), també amb continuació, 'Les Quarante-cinq' (1848). La seva fecunditat (157 novel.les i 25 drames) es deu molt als ajuts rebuts de col.laboradors, com Nerval i Feuillet. Autor popular, de vegades considerat pueril o vulgar, n'és interessant la recreació del passat històric.



  • Els tres mosqueters (Les trois mousquetaires) [fragment]

    D'Artagnan sabia que, malgrat ser gascó, el senyor de Tréville no tenia el costum de prometre, i que si alguna vegada per casualitat prometia, feia més del que havia promès. El va saludar, doncs, ple d'agraïment pel passat i pel futur, i el digne capità, que, per la seva banda, sentia un veritable interès per aquell minyó tan coratjós i resolut, li va estrènyer la mà afectuosament, desitjant-li un bon viatge.
    Decidit a posar llavors mateix en pràctica els consells del senyor de Tréville, d'Artagnan es va encaminar cap al carrer dels Enterramorts per fer-se preparar el bagatge. Quan va ser a prop de casa seva, va veure el senyor Bonacieux en vestit de matí, dret al portal de casa. Tot el que li havia dit el dia abans el prudent Planchet sobre el caràcter sinistre del mercer li va venir a la memòria en aquell moment. D'Artagnan va mirar el senyor Bonacieux amb molta més atenció que fins aleshores. En efecte, més enllà d'aquella pal.lidesa groguenca i malaltissa que indica infiltració de bilis a la sang i que d'altra banda podia ser tan sols una cosa accidental, d'Artagnan va remarcar alguna cosa de pèrfida sornegueria en les arrugues d'aquella cara. Un bergant no riu de la mateixa manera que un home honest, ni un hipòcrita no plora les mateixes llàgrimes que un home de bona fe. Tota falsedat és una màscara, i per molt ben feta que sigui una màscara, sempre s'aconsegueix, amb una mica d'atenció, distingir-la del rostre.



    punts



    [Copyright© 1999. Editorial Edebé. Traducció de David Paloma. All rights reserved.]


    punts






    Dos-cents anys de Dumas
    [24.VII.2002]


    Es commemoren els 200 anys del naixement d'Alexandre Dumas, el popular autor d''Els tres mosqueters' i 'El comte de Montecristo'. Entre els actes previstos per als pròxims mesos, destaca el trasllat de les seves despulles al Panteó Nacional. La vida d'aquest gran novel.lista, dramaturg, periodista, viatger i gormand està en part marcada pels seus orígens. Alexandre Dumas era quarteró: el seu avi, originari de la petita noblesa normanda, es va instal.lar a la segona meitat del segle XVIII a Haití, on es dedicaca al galdós negoci de la canya de sucre. Per a les feines del casal de la plantació, el marquès adquireix una esclava negra de nom Marie-Cessette, que passarà a ser anomenada Marie-Cessette du Mas (de la casa) i amb qui tindrà quatre fills. Però el marquès s'arruïna i decideix vendre els quatre fills i tornar a la metròpoli. Amb Marie no ho farà: havia mort poc abans a causa de la disenteria. Un cop a França, decideix fer venir el fill gran, Thomas Alexandre, per donar-li una educació. Prèviament, esclar, caldrà comprar-lo. Les relacions entre el pare i el llibert no seran gens fàcils. El fet que aquest prengui com a cognom el sobrenom de la mare (Du Mas) n'és una bona mostra. Thomas Alexandre Dumas, el pare de l'escriptor, és un mulat enorme i de bon cor, oficial dels exèrcits republicans i general de l'Imperi. Els entesos diuen que aquest militar bonàs i herculi s'assembla a Porthos, un dels tres mosqueters. Alexandre Dumas és el tercer fill del General i el primer mascle del matrimoni amb Marie-Louise Elizabeth Labouret. El futur escriptor neix a Villers-Cotterêts tres anys abans que el General mori desesperat i desencantat de la pèrdua dels valors revolucionaris en mans de l'emperador. En la campanya d'Egipte, Dumas havia presentat la dimissió a Napoleó. Aquest, però, no li ho perdonarà i l'envia a Haití per acabar amb la revolta dels negres i imposar el retorn a l'esclavatge. Gràcies a la fama del fill i al color de la seva pell, el general Dumas tornarà a tenir aviat una estàtua a París -els alemanys l'havien retirada durant l'ocupació-. L'Ajuntament ha considerat oportú fer-ho "en el nom de la Revolució, de la República, dels esclaus i dels nostres compatriotes d'origen africà".

    Bellesa romàntica
    El jove Dumas rep una bona educació, tot i la seva condició d'orfe. Aviat entra com a passant de notari. Alt, prim, de pell morena, ulls blaus i una cabellera rinxolada molt romàntica, la seva bellesa física captiva tothom, fins i tot el futur rei dels francesos Lluís Felip, al servei del qual entra Dumas com a bibliotecari. L'escriptor entra en contacte amb l'alta literatura i la classe alta. El 1829, el seu drama històric Enric III i la seva cort és la primera obra d'èxit, a la qual seguirà Antony, que serà prohibida i amb la qual causarà un rebombori. Tot es precipita: Alexandre Dumas és acollit com el gran autor romàntic, viu a fons, amb totes les seves forces: escriu sense aturador, viatja, menja, beu, estima tantes dones com pot, es relaciona amb el món literari, però sobretot escriu, escriu, molt, potser fins i tot massa. A Dumas li agrada la vida i no s'està de res. Començaran a venir els fills il.legítims de totes les seves amants i els reconeixerà a tots, entre ells l'Alexandre Dumas fill, l'autor de 'La dama de les camèlies'. A la dècada del 1840 publicarà les seves novel.les més conegudes: 'Els tres mosqueters' (1844), 'Vint anys després' (continuació de l'anterior), 'La reina Margot' i 'El comte de Montecristo' (traduïda fa poc al català per Jesús Moncada i editada per La Magrana), totes tres l'any 1845, i 'El vescomte de Bragelonne', el 1848. En aquest període, els diners entren a cabassos i Dumas, sempre excessiu en la imaginació, compra una propietat als afores de París, a la vora del Sena, i s'hi construeix un palau renaixentista: el castell de Montecristo. Aquesta inversió i la seva prodigalitat li resultarà aviat ruïnosa. Montecristo, amb tots els seus mobles, serà venut per pagar els creditors. El daltabaix és tan gros que Dumas fuig a Bèlgica per escapar de la persecució de la justícia.

    Les butxaques buides i el cap ple
    Dos anys més tard torna a París amb les butxaques buides i el cap ple d'històries. Alexandre Dumas és conegut també per ser un viatger curiós: Rússia, el Caucas, Espanya, el nord d'Àfrica, Itàlia --el 1860 al costat de Garibaldi, on escriurà Viva Itàlia--. Tot li interessa, tots els mons el fascinen i en especial el de la cuina. De la seva mare, filla d'hostalers, Alexandre Dumas en treu el gust i l'interès per la gastronomia, per cuinar ell mateix i per apreciar (o devorar) tot seguit el que cuina. És un exemple més de les ganes de viure d'un home que mor amb prop de 70 anys, malalt, pobre, amb un cor noble i amb unes infinites ganes de viure. Conferències, exposicions, cinema, reedicions, programes de televisió, tothom s'apunta a celebrar el bicentenari d'un autor que sobretot ha fet agradar la lectura a la gent. ¿Qui no ha quedat retut davant les hiperbòliques aventures d'Edmond Dantes? Fins i tot el president de la República, Jacques Chirac: "Dumas encarna les contradiccions més profundes de França". Si Alexandre Dumas no va tenir el reconeixement institucional en vida per la seva doble condició de popular i de mestís, el pròxim 3 d'octubre [2002] l'escriptor entrarà al Panteó Nacional per descansar entre els pares de la pàtria.

    Efemèride compartida amb Victor Hugo
    Enguany coincideixen els bicentenaris de Victor Hugo i d'Alexandre Dumas, figures clau de la literatura francesa del segle XIX, que van tenir en comú gaudir d'un èxit remarcable de lectors en vida, una qüestió que ha continuat fins avui. Aquest fet unit al pas del temps podria afavorir l'arrodoniment de les diferències entre els dos gegants i acabar, entre efemèrides, per fer-ne un capmàs. L'èxit de públic no significa l'acceptació per les classes intel.lectuals i benpensants del país, el mateix Hugo despreciava l'autor i l'obra. Alexandre Dumas mai no va aconseguir, per exemple, d'entrar a l'Acadèmia. Amb un enorme èxit de lectors, els seus contemporanis el menyspreaven i el consideraven un excessiu. Més de 600 obres publicades resultava massa popular i, sense entrar en consideració en el color de la pell, se sospitava --ironies de mal gust de la vida i de la llengua-- que es feia fer la feina per negres, és a dir per escriptors a sou.

    [Article de Z. Balcatrena, publicat al diari Avui amb motiu del bicentenari del naixement de l'autor]

    [Tornar a dalt] | [Índex]