logo

Michael Ende


foto Michael Ende Va néixer a Garmisch-Partenkirchen (Alemanya) el 1929, i va morir a Baviera el 1995. Era fill del pintor surrealista Edgar Ende. Va estudiar art dramàtic a l'Escola de Teatre de Cambra de Munic i va treballar com a actor durant molts anys. Va abandonar els escenaris per dedicar-se a escriure. Del 1971 al 1985 va viure a Genzano, al sud de Roma. Fins a la seva mort va tornar a residir a Alemanya, un cop es va reconciliar amb la classe literària del seu país i aconseguit el seu prestigi internacional com a escriptor. El públic lector de Michael Ende abasta totes les edats. Ha escrit per a infants, per a joves, contes, novel.les, poesia i teatre. Moltes de les seves obres han estat guardonades amb premis literaris i algunes han estat portades al cinema i la televisió. Els seus llibres han estat traduïts a més de quaranta idiomes i ha superat els 20 milions d'exemplars a tot el món. Es calcula que la seva obra ha arribat a cinc milions d'exemplars venuts. 'La història interminable' i 'Momo' són les dues novel.les més conegudes per la seva repercussió cinematogràfica.



  • Momo [fragment]

    El vell es deia Beppo Escombriaire. En realitat, el seu cognom era un altre, però com que tenia l'ofici d'escombriaire i tothom li deia així, al final era ell mateix qui s'ho deia.
    Beppo Escombriaire vivia en una barraca a prop de l'amfiteatre que s'havia fet amb maons, planxes de llauna i un sostre de cartró. Era tam baixet i anava tan encorbat que a Momo només li passava un tros.
    Al damunt del cap, que era molt gros i sempre duia de gairell, tenia un floc de cabells blancs en forma de cresta, i el nas li aguantava unes petites ulleres.
    Hi havia gent que pensava que a Beppo Escombriaire li faltava un bull. Era perquè, sempre que li feien alguna pregunta, es limitava a somriure i a no respondre res. Es quedava meditabund. Si la resposta li semblava innecessària, callava. Però quan li semblava que calia una resposta, es quedava rumiant. De vegades s'hi estava dues hores, d'altres passava un dia sencer fins que us contestava. Mentrestant, l'altra persona s'havia oblidat de la pregunta i els mots pronunciats per Beppo li semblaven una extravagància.
    Momo era l'única que sabia esperar el temps que calgués i que entenia el que li deia. Sabia que, si ell es prenia tant de temps, només era per evitar de dir una cosa que no fos veritat. Perquè Beppo era del parer que tota la dissort d'aquest món prové de tantes mentides, tant de les premeditades com de les que es diuen sense voler per causa de les presses o de les inexactituds.

    Veure entrevista d'arxiu amb l'autor.



    punts



    [Copyright© 1996. Michael Ende i Grup Promotor / Alfaguara. Traducció de Francesca Martínez. All rights reserved.]

    [Dalt] | [Índex]