logo

Hans Magnus Enzensberger


foto Hans Magnus Enzensberger va néixer a Kaufbeuren l'any 1929. Va estudiar literatura alemanya i filosofia. És considerat l'assagista més prestigiós d'Alemanya. La seva poesia, lúdica i irònica, però sense perdre el seu caràcter líric, es troba aplegada en diversos llibres com 'Poemes: 1950-1985'i 'L'enfonsament del Titànic', a banda d'una nombrosa obra assagística. 'El dimoni dels nombres' és un llibre concebut per l'autor pensant en tots els que tenen por de les matemàtiques.



  • El dimoni dels nombres (Der Zablenteufel, Ein Kopfkissenbuch für alle, die Angst vor der Mathematik baben) [fragment]

    De sobte allò es va acabar. En Robert esperava i esperava el visitant del regne dels nombres, però va ser en va. Al vespre se n'anava a dormir, com sempre, i la majoria de vegades somniava, però no calculadores grosses igual que sofàs i xifres saltadores, sinó profunds forats negres pels quals relliscava, o unes golfes plenes de baguls vells, d'on sortien formigues gegants. La porta era tancada, no podia sortir, i les formigues se li enfilaven cames amunt. Un altre dia volia travessar un riu molt cabalós, però no veia cap pont enlloc, i havia de saltar per les pedres. Quan ja estava a punt d'arribar a l'altra banda, es trobava de sobte damunt d'una pedra i no podia anar ni endavant ni endarrere. Aquells dies era un malson darrere l'altre, i ni rastre del dimoni dels nombres.
    «Normalment, sempre puc triar les coses que penso», es deia Robert. «Només quan somio he de suportar el que sigui. Per què deu ser això?»
    --Saps una cosa, mare? He pres una decisió molt seriosa --li digué un vespre a la seva mare--. D'ara endavant no somiaré més.
    --Bona pensada, fill --respongué la mare--. Sempre que passes mala nit, l'endemà no estàs atent a classe i després portes males notes.
    Evidentment, no era això el que li molestava dels somnis a Robert, però es va limitar a dir bona nir i anarse'n al llit, perquè en Robert sabia que ni a la mare se li podien explicar totes les coses.
    Però amb prou feines s'acabava de dormir, va començar a somiar un altre cop. Aquell dia caminava per un desert immens, sense ombra ni aigua. Només portava uns calçotets i anava caminant, caminant. Tenia set, suava i ja li havien sortit butllofes als peus quan a la fi, allà lluny, va veure uns arbres.
    «Això ha de ser un miratge o un oasi», va pensar en Robert.
    A peu coix va arribar fins a la primera palmera. Llavors va sentir una veu coneguda.
    --Hola, Robert!
    En Robert va alçar els ulls i... sí senyor! El dimoni dels nombres seia al bell mig de la palmera i es ventava amb una fulla.
    --Tinc una set horrorosa --exclamà en Robert.
    --Puja.
    Amb les poques forces que li quedaven va grimpar fins on es trobava el seu amic. L'homenet l'esperava amb un coco a la mà. Es va treure un petit ganivet de vés a saber on i va fer un forat a la closca del coco. El suc d'aquell coco tenia un sabor deliciós.
    --Feia molts dies que no et veia. On t'havies ficat?
    --Ja ho veus. Estic de vacances.
    --I què farem avui?
    --Deus estar esgotat, després d'aquesta caminada pel desert, no?
    --Déu n'hi do, però vaja --contestà en Robert--, ara ja em trobo més bé. Què et passa? Se t'han acabat les idees?
    --A mi no se m'acaben mai --respongué l'homenet.
    --Nombres, sempre nombres tu.
    --És clar que sí. No hi ha res al món que sigui tan emocionant. Guaita! Agafa'l.
    Va posar el coco buit a la mà d'en Robert.
    --Tira'l.
    --On?
    --Daltabaix.
    En Robert va tirar al coco a la sorra. Des de la palmera es veia petit com un puntet.
    --Tira'n un altre, després un altre, i un altre --li va manar el dimoni dels nombres.
    --I per què vols que tiri tants cocos a la sorra?
    --Ara ho veuràs.
    En Robert va agafar tres cocos frescos i els va tirar daltabaix. A la sorra hi va veure això:
    --Segueix tirant cocos! --va cridar l'homenet.
    En Robert va seguir tirant cocos a la sorra.
    --Què veus ara?
    --Veig triangles --contestà en Robert.



    punts



    [Copyright© 1997. Hans Magnus Enzensberger i Editorial Barcanova - Siruela. Traducció de Maite Alcántara. All rights reserved.]

    [Dalt] | [Índex]