logo

Gabriel Ferrater


llibre Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972) va entrar ja gran, però d'una manera esclatant, en el món de les lletres catalanes. La seva obra poètica és considerada una de les més significatives i rellevants de la literatura catalana de postguerra. Segons Josep M. Castellet, la poesia de Ferrater "camina pels trencalls d'un realisme fet a mida de l'home en un món concret, lluny d'arravataments romàntics, d'una banda, i d'històricament ideològics, de l'altra". Gabriel Ferrater va ser traductor, lingüista i poeta. Va publicar tres poemaris: Da nucis pueris (1960), Menja't una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966). Els tres es van reunir després en un sol volum, Les dones i els dies (Edicions 62).



  • In memoriam [fragment]

    Quan va esclatar la guerra, jo tenia
    catorze anys i dos mesos. De moment
    no em va fer gaire efecte. El cap m'anava
    tot ple d'una altra cosa, que ara encara
    jutjo més important. Vaig descobrir
    Les Fleurs du Mal, i això volia dir
    la poesia, certament, però
    hi ha una altra cosa, que no sé com dir-ne
    i és la que compta. La revolta? No.
    Així en deia aleshores. Ajagut
    dins d'un avellaner, al cor d'una rosa
    de fulles moixes i molt verdes, com
    pells d'eruga escorxada, allí, ajaçat
    a l'entrecuix del món, m'espesseïa
    de revolta feliç, mentre el país
    espetegava de revolta i contra-
    revolta, no sé si feliç, però
    més revoltat que no pas jo. La vida
    moral? S'hi acosta, però se'm fa ambigu.
    Potser el terme millor és l'egoisme,
    i és millor recordar que als catorze anys
    hem de mudar de primera persona:
    ja ens estreny el plural, i l'exercici
    de l'estilita singular, la nàusea
    de l'enfilat a dalt de si mateix,
    ens sembla un bon programa pel futur.
    Després vénen els anys, i feliçment
    també s'allunyen, i se'ns va cansant
    la mà que acaricia el front tossut
    de l'anyell íntim, i ve que adoptem
    aquest plural, no sé si de modèstia,
    que renuncia al singular, se'n deixa,
    però agraint-lo i premiant-lo. Prou.




    punts



    [Copyright© 1979. Hereus de Gabriel Ferrater i Edicions 62. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]