Gustave Flaubert va néixer a Rouen el 1821 i va morir a Croisset el 1880. Va començar estudis de medicina però aviat es va dedicar plenament a la literatura. La publicació de la seva primera novel.la important, 'Madame Bovary', va ser tot un esdeveniment literari i un escàndol social a causa de la crítica a la mentalitat burgesa, crítica que es repetiria a 'L'Éducation sentimentale' (1870), i a les obres publicades pòstumament: 'Bouvard et Péuchet' (1881) i 'Dictionnaire des idées reçues' (1911). En tota la seva producció literària, Gustave Flaubert s'afirma com un romàntic amagat darrere d'un naturalista. L'autor és considerat unàniment un dels fundadors de la modernitat tant en novel.la com en pensament estètic. A 'Madame Bovary', els temes de l'amor i la decepció, la condicions humanes, les relacions entre la literatura i la vida, estan tractats en un estil exemplar i personalíssim, que s'articula en una impecable arquitectura general per formar --en paraules de Nabokov-- un "palau de vidre i bell acer". 'Madame Bovary' va patir un judici per obscenitat, com va passar amb 'Les flors del mal', de Charles Baudelaire. A diferència del de Baudelaire, 'Madame Bovary' va ser absolt.
De mica en mica, aquells temors de Rodolphe també la van anar guanyant a ella. Primer l'amor l'havia embriagad, i no havia pensat en res més enllà. Però ara que li resultava indispensable, tenia por de perdre'n alguna cosa, o fins i tot que fos destorbat. Quan tornava a casa d'ell, feia tot de mirades inquietes al seu voltant, espiava cada forma que passava per l'horitzó i cada lluerna del poble des d'on la poguessin veure. Escoltava els passos, els crits, el soroll dels carros; i s'aturava més pàl.lida i tremolosa que les fulles dels pollancres que es balancejaven sobre el seu cap.
Un matí que se'n tornava així, li va semblar distingir de sobte el llarg canó d'una carrabina que l'estigués apuntant. Sortia oblíquament del darrere d'un tonell petit mig amagat entre les herbes, al marge d'un fossat. Emma, mig defallint de terror, va seguir avançant i un home va sortir del tonell, com aquells diables amb molla que salten del fons de les capses. Portava polaines fins als genolls, la gorra enfonsada fins als ulls, li tremolaven els llavis i tenia el nas vermell. Era el capità Binet, a l'aguait dels ànecs salvatges.
--Hauria hagut de parlar des de lluny! --va cridar--. Quan es veu un fusell, sempre s'ha d'avisar.
El recaptador volia dissimular així la por que acabava de passar; perquè un ban de la prefectura havia prohibit la caça d'ànecs si no es feia en barca, i monsieur Binet, malgrat el seu respecte per les lleis, es trobava en falta. De forma que a cada moment li semblava sentir el guarda campestre. Però aquesta inquietud li feia més excitant el plaer, i tot sol dins el tonell, es felicitava per la sort i la malícia que tenia.
Quan va veure Emma va ser com si li traguessin un gran pes de sobre, i va iniciar la conversa tot seguit.
--Fa un fred que pela, no troba?
Emma no va respondre. Ell va prosseguir:
--Ha sortit molt d'hora, eh?
--Sí --va dir ella balbucejant--; vinc de ca la dida, de veure la meva filla.
--Ah! Molt bé, molt bé. Doncs jo, aquí on em veu, hi sóc des de l'alba; però amb aquest temps que fa, no veus res fins que no ho tens a la punta del fusell.
--Passi-ho bé, monsieur Binet --va interrompre ella girant-li l'esquena.
--Als seus peus, senyora --va dir ell secament.
I es va tornar a ficar al tonell.
