logo

J.V. Foix


JVFoix J.V. Foix va néixer a Barcelona el 1894 on va morir el 1987. Poeta influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes, ell mateix es definia com "un investigador de la poesia". Va començar a publicar abans de la guerra civil espanyola, però el reconeixement com a poeta de gran qualitat no li arribaria fins ben entrada la dècada dels cinquanta. Va incorporar al seu bagatge cultural tant la poesia trobadoresca i medieval italiana, com el surrealisme i el futurisme. Va col.laborar a les principals revistes catalanes i va destacar com a difusor del nou art d'avantguarda, tant literari com plàstic. Va publicar també llibres de prosa poètica com Gertrudis (1927) i KRTU (1932), fortament influïts pel surrealisme. La guerra civil espanyola i el franquisme van estroncar el seu treball periodístic. D'entre la seva obra poètica, destaquen el llibre de sonets 'Sol, i de dol' (1947),'On he deixat les claus' (1953) i 'Desa aquests llibres al calaix de baix' (1964). L'any 1973 li va ser concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.



  • L'estació[fragment]

    Era un captard i vaig decidir davallar per la drecera. No sentia cap brogit: ni arbres, ni ocells, ni torrentols. Quan ja era a punt d'arribar a la plana, va aparèixer al cim del serrat un grup nombrós d'homes, espès i silenciós. Cadascun d'ells aguantava un pal de gruix. Al capdamunt hi havia una proclama escrita en lletra fosforescent d'alfabet desconegut i per mans insegures. Van arrenglerar-se, ajustats i rígids, seguint la corba del serrat i van aixecar drets els pals. Les consignes suposades variaven, amb possibles significats diferents. Tot era, però, silenciós i gairebé nocturnal. Tot d'una, un home sense pal ni consigna, eixit de darrera uns esbarzers, va comparèixer davant meu i va lliurar-me una papereta, en la qual, en lletres lluminoses, hi havia inscrita una llengenda curta: «L'estació és allà». Va entornar-se'n per un camí amagadís, entre el fullam fosc. Vaig seguir la consigna i, partint de l'indret on vaig rebre el paper i en direcció nord-est, vaig caminar endavant i com apressat. Vaig mirar els cims i els arrenglerats havien desaparegut abandonant els pals plantas amb llur pancartes. Vaig trobar-me, de sobte, en un amplíssim camp de pedruscall, amb rocs i còdols de grandària diferent, cadascun dels quals duia una inscripció, una figura geomètrica, un senyal jeroglífic o una simple inicial. Inútilment, en cercava el significat. De cop, passat el pedruscall amb passa insegura, i com més intrigat estava, va aparèixer un altre desconegut, el qual va lliurar-me, com el primer, una papereta que, en lletres també lluminoses, deia: «L'estació és allà.» Assenyalava nord.est.



    punts



    [Copyright© 1995. Hereus de J.V.Foix i Quaderns Crema. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]