Edward Morgan Forster va néixer a Londres el 1879 i va morir a Coventry el 1970. Als 3 anys va morir el seu pare i per tant va créixer entre dones. Va començar els estudis a Tonbridge School. L'herència que li va deixar la seva tia Marianne Thornton li va permetre d'estudiar al King's College de Cambridge on es va relacionar amb el grup de Bloomsbury. En va ser nomenat fellow honorari el 1946. A partir del 1901 va passar llargues temporades a Itàlia i Grècia on s'ambienten les seves dues primeres novel.les 'Where Angels Fear to Tread' (1905) i 'A Room with a View' (1907). També va fer viatges a Egipte i l'Índia, que van servir-li per a altres de les seves obres. Posteriorment va publicar les tres novel.les considerades més cabdals de la seva producció: 'The Longest Journey' (1908), 'Howard's End' (1910) i 'A passage to India' (1924), que el van confirmar com un dels novel.listes anglesos més importants d'aquest segle. Va publicar també 'Aspectes d'una novel.la' (1927), un recull de conferències organitzat pel Trinity College de Cambridge. Després de la seva mort, el 1970, es va publicar la novel.la 'Maurice'. El gran tema de 'Viatge a l'Índia' és l'abisme que allunya Orient d'Occident. La manera de viure, la manera de pensar, la manera de sentir, tot assenyala la dificultat del viatge comú. Quan la colònia britànica i la comunitat índia de Chandrapore han de relacionar-se més enllà dels contactes oficials, la incapacitat de trobar un codi de comportament comú les immobilitza i és font dels pitjors malentesos. Forster, coneixedor del paisatge i de la vida de l'Índia, fa amb 'Viatge a l'Índia' una novel.la plena de sensualitat i de mística, d'amor i de conflictes, d'acció i de misteri, a la vegada irònica i poètica.
Aquests turons adquireixen un aspecte romàntic sota certes clarors i des d'una distància adient, i, en ser contemplats una tarda de la terrassa superior del Club estant, li feren dir a la senyoreta Quested, mentre conversava de diverses coses amb la senyoreta Derek, que li hauria agradat de visitar-los; que el doctor Aziz havia manifestat a casa del senyor Fielding que ell s'encarregaria d'organitzar l'excursió, i pel que es veia els indis eren força oblidadissos. El criat que els servia el vermut sentí les seves paraules. Aquell criat entenia l'anglès. I, si bé no era un espia, sabia mantenir les orelles dretes; tampoc no es pot dir exactament que Mahmoud Ali l'hagués subornat, però el cas és que l'animà a seure amb els seus criats, amb la casualitat que ell passava per allà justament quan el criat del Club hi havia anat de visita. A mesura que corria la notícia, anava creixent l'emoció, i Aziz s'assabentà amb horror que les dames angleses estaven tremendament ofeses, i que havien estat esperant cada dia l'arribada de la seva invitació. Aziz es pensava que s'haurien oblidat d'aquell comentari que havia fet de passada. Dotat de dues memòries, una de temporal i una altra de permanent, havia regalat les coves fins aleshores a la primera. Ara en féu una transferència definitiva i posà les coses al seu lloc. Les dames angleses fruirien d'una rèplica estupenda del servit per Fielding. Aziz començà per assegurar-se de l'assistència del director de l'Institut i del vell Godbole, i després li encarregà a Fielding que invités la senyora Moore i la senyoreta Quested quan estiguessin soles: amb aquesta estratagema potser podria engalipar Ronny, el seu protector ofial. A Fielding no li féu gaire gràcia aquell encàrrec; estava molt enfeinat, les coves el fastiguejaven, preveia friccions i despeses, però no podia negar al seu amic el primer favor que li demanava, i féu allò que Aziz li indicà. Les senyores acceptaren. Hi havia alguns inconvenients atesa la quantitat de compromisos que tenien; amb tot esperaven poder superar-los després de consultar el senyor Heaslop. Ronny no hi posà cap objecció, sempre i quan Fielding acceptés l'absoluta responsabilitat quant a la comoditat de les dues dames. A Ronny aquella excursió no l'entusiasmava gens, a les senyores els passava una cosa semblant; ningú no estava entusiasmat i, això no obstant, l'excursió es dugué a terme.
