logo

Anna Frank


foto Anna Frank va néixer a Frankfurt el 12 de juny de 1929 i va morir el mes de març de 1945, al camp nazi de Bergen-Belsen, prop d'Hamburg. Filla de comerciants alemanys d'origen jueu, la família Frank es va haver de refugiar a Holanda el 1933 per escapar de l'assetjament de Hitler i el règim nazi contra els jueus. Es van instal.lar a Amsterdam. El 1934, Anna Frank va començar la Primera Ensenyança al Jardí d'Infants de l'Escola Montessori, i als nou anys, el 1941, va iniciar el Segon Ensenyament al Liceu jueu. Només en va poder aprofitar un curs perquè el juliol del 1942, quan Holanda va ser envaïda pels alemanys, els Frank van haver de triar entre sotmetre's a la crida de la Gestapo o bé amagar-se. I van optar per amagar-se. Ho van fer a les golfes de l'edifici núm. 263 del canal Prinsengraecht, on el pare de la noia, Otto Frank, tenia les seves oficines d'un negoci d'un producte per fer melmelades. Anna, que ja havia fet 13 anys, va començar a escriure el seu 'Diari', a la recerca del seu món interior i com a testimoni dels fets que estava vivint a causa de l'ocupació nazi. El 4 d'agost del 1944, l'amagatall dels Frank va ser descobert per la Gestapo i tots els que hi estaven refugiats van ser detinguts i deportats a diversos camps de concentració. Anna Frank va ser confinada al de Bergen-Belsen on va morir mesos després, el març de 1945, dos mesos abans que Holanda fos alliberada pels aliats. De la deportació, només va quedar en vida el seu pare. La germana d'Anna, Margot, i la seva mare, també hi van morir. La Gestapo va deixar a les golfes on havia estat Anna Frank, escampats per terra, llibres vells, revistes i diaris. Entre la paperassa hi havia les notes escrites per Anna Frank. Uns amics van recollir el dietari i el van lliurar al seu pare quan va tornar dels camps d'extermini. Ell va ser qui es va decidir a fer-lo públic el 1946 com a testimoni de l'horror nazi. Ha estat traduït a més de 60 llengües. Però les primeres edicions van ser censurades pel mateix pare d'Anna Frank per evitar reflexions considerades, a l'època, massa personals i compromeses. HI feia referència a la seva relació amb el pare, alguns companys de classe i reflexions adolescents sobre el sexe. Als anys vuitanta, l'Institut Holandès de Documentació de Guerra va anunciar que es revisaria l'edició i s'hi inclourien els fragments tallats i un certificat grafològic per sortir al pas d'algunes acusacions pro-nazis de falta d'autenticitat després de la mort del pare Otto Frank. Del 'Diari' existeix també una versió teatral feta per Frances Goodrich i Albert Hackett, traduïda al català per Josep M. Carreras.



  • El diari d'Anna Frank (The Diary of Anna Frank)[fragment]

    Quatre dones unides per l'angoixa sempre enraonen, i nosaltres ens hi vàrem lliurar fins que, tot d'una, vàrem sentir un cop violent. Després, silenci absolut; el rellotge marcava tres quarts de deu. Totes vàrem empal.lidir, encara que no vam perdre la calma, a desgrat de la por. ¿Què se n'havia fet, dels nostres homes? ¿Què volia dir aquell cop? ¿Hi havia un cos a cos amb els lladres? A les deu, passes a l'escala: el pare, pàl.lid, nerviós, va entrar, seguit del senyor Van Daan: "Apagueu tots els llums, i pugeu suaument, sense fer soroll; és d'esperar que arribi la policia." Ni temps no vam sentir de sentir por; els llums foren apagats; jo vaig agafar una jaqueta abans de pujar amb els altres. "¿Què ha passat? Apa, digueu!" Ningú no podia contestar-nos, perquè els homes havien tornat a baixar. No van tornar a comparèixer fins al cap de deu minuts, ara tots quatre; dos d'ells es van posar a mirar per la finestra oberta de la cambra de Peter; varen tancar amb pany i clau la porta del replà i la de l'armari giratori. Varen embolicar el llumet amb un tros de llana, i les dones ens vàrem disposar a escoltar l'explicació: Havent sentit des del replà dos cops secs, Peter havia baixat a la planta baixa i va veure que faltava una post al batent esquerre de la porta del magatzem. Va girar cua per avisar el defensor de la família, i els homes van baixar per reconèixer el terreny. En arribar al magatzem, Van Daan va perdre el cap i va cridar: "Policia!". Immediatament, unes passes apressades cap a la sortida: els lladres fugien. Per tal d'evitar que la policia veiés el forat que els lladres havien fet a la porta, els nostres homes varen intentar tornar a posar la post al seu lloc, però un cop de punt des de l'altra banda la va fer caure a terra. Durant uns segons, els nostres van estar-se quiets, perplexos davant de tanta barra; Van Daan, i també Peter, varen sentir un instint assassí; Van Daan va donar uns cops de destral a terra; silenci de mort. Nous esforços per tapar el forat. Nova interrupció: una parella que passejava pel carrer s'havia deturat i enviava la claror encegadora d'una llum de butxaca a l'interior del magatzem. Amb un "mal llamp!" d'un dels nostres homes, ara els va tocar a ells de fugir com si fossin lladres. Abans de reunir-se amb els altres darrere la porta camuflada, Peter va obrir a corre-cuita les finestres de la cuina i de l'oficina privada, i va tirar el telèfon a terra.







    punts



    [Copyright© 1946, 1959, 1980. Hereus d'Anna Frank. Editorial Selecta. Traducció de Ramon Folch i Camarasa. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]