logo

Shichirô Fukazawa


Helen Fielding Shichirô Fukazawa va néixer a Isawamachi, prefectura de Yamanashi, al Japó central, en una regió muntanyosa, el 1914. Al 1932 va deixar els estudis, però llegeix molt, sobretot Junichirô Tanizaki, autor que considera el seu mestre. Aprèn guitarra clàssica i forma part d'un grup de músics en un conegut local d'espectacles de Tòquio. Un productor d'espectacles de music-hall l'incita a escriure. La seva novel.la 'Narayama' neix a partir d'un estudi al voltant de les cançons de Narayama i la publica el 1957. La traducció francesa de la novel.la, feta per Bernard Frank, es va publicar dos anys després a Gallimard de París. El 1983, la pel.lícula 'La balada de Narayama', basada en la novel.la, i realitzada per Shohei Imamura, va guanyar la Gran Palma d'Or del Festival de Cannes.



  • Narayama (Estudi a propòsit de les cançons de Narayama)[fragment]

    Com que la família havia augmentat amb dues dones, aquesta robusta treballadora, que era O Rin, acabava per no saber què fer de les seves mans; la seva desocupació li produïa un sentiment d'insuficiència arran de la malenconia. Hi havia moments en què la mateixa Matsu-yan li servia per a alguna cosa; hi havia moments en què, en els seus lleures, O Rin se sentia enfastidida. Tanmateix per a O Rin, sempre hi havia el mateix objectiu: anar al pelegrinatge del Narayama. En el seu cor no hi havia més designis que les coses d'aquell dia. Ella pensava: m'han tractat de diablessa vella, però quan serà l'hora d'anar a la muntanya, entre jo i el Mata-yan de la Casa del dineró, no hi haurà poca diferència! Quan aniré a la muntanya, quan jo hi aniré, hi haurà un banquet tan proveït com el del dia de la festa. He pres totes les meves precaucions, per tal que tothom a casa pugui menjar a cor què vols xampinyons, truites seques i Missenyor l'hagi blanc... I el doburoku de Missenyor l'hagi blanc que presentaria a la gent del poble, ella l'havia fet també --allargant-lo una mica, és cert-- i gairebé en tenia un to de preparat. Sens dubte que ara ningú ja no en dubtava. L'endemà del dia en què jo aniré a la muntanya, tothom de segur que saltarà sobre aquesta menja i es regalarà. En aquell moment tothom es meravellarà i diran: «la iaia, noi, quanta minestra!...» I en l'endemig, jo, a dalt de la muntanya, estaré asseguda sobre una estora nova en una disposició d'esperit ben pura... O Rin no pensava més que en el pelegrinatge al Narayama.



    punts



    [Copyright© 1984. Schichirô Fukazawa. Bernard Frank. Traducció a partir del francès d'Alfred Badia. Edicions Proa. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]