logo

Graham Greene


foto Graham Greene va néixer a Berkhampstead (Hertfordshire) el 1904 i va morir a Vevey (Suïssa), el 1991. Acabats els estudis a Oxford es va dedicar de molt jove a la literatura. De formació calvinista, va ser convertit al catolicisme per un sacerdot exactor. Graham Greene va treballar la novel.la, el periodisme, la poesia, la crítica cinematogràfica i el teatre. La seva novel.lística reflecteix una profunda preocupació i interès per l'aventura humana. Moltes de les seves obres van ser portades al cinema. Entre les més destacades figuren: 'Stamboul train' (1932), 'A gun for sale' (1936), 'It's a battlefield' (1934), 'England made me' (1935), 'Brighton Rock' (1938), 'The Power and the Glory' (1940), 'The heart of te matter' (1948), 'The third man' (1950), 'The quiet American' (1955), 'Ous man in Havana' (1958), 'The comedians' (1966), 'The honorary consol' (1973), 'The human factor' (1981), 'J'accuse' (1982) i 'Monsignor Quixot' (1982). La novel.la 'El Poder i la Glòria' és considerada una de les seves obres més gràvides i originals que planteja, de manera intensament dramàtica el problema de la indestructible virtut i el misteri pregon del sagrament del sacerdoci.



  • El Poder i la Glòria (The Power and the Glory)[fragment]

    El tinent esperà fins que es va fer fosc, i llavors hi anà ell mateix. Hauria estat perillós enviar-hi algú altre, perquè immediatament hauria corregut per la ciutat la nova que havien autoritzat el padre José a complir un deure religiós a la presó. Era més prudent evitar que no sabés fins i tot el jefe. No us podeu fiar dels superiors quan heu tingut més èxit que ells. Sabia que, al jefe, no li havia fet cap gràcia que hagués agafat el capellà: des del seu punt de vista, s'hauria estimat més saber que havia aconseguit fugir.
    En el pati, el tinent se sentia sotjat per una dotzena d'ulls: la quitxalla s'hi havia aplegat, per fer befa del padre José si sortia. Ja es penedia d'haver promès res al sacerdot; però compliria la paraula donada, perquè per a aquell vell món corromput, sotmès a Déu, seria un triomf poder-se mostrar superior en alguna cosa: en coratge, en lleialtat, en justícia...
    Ningú no contestà al seu truc. El tinent romania obscurament en el pati, com un sol.licitant. Tornà a trucar, i una veu cridà:
    --Un moment. Un moment.
    La cara del padre José aparegué darrera la reixa de la finestra.
    --Qui hi ha? --preguntà.
    Semblava que lluitava amb alguna cosa, prop de terra.
    --El tinent de policia.
    --Oh! --gemegà el padre José--. Perdoneu. Són els pantalons. A les fosques...
    Semblava que es debatia alguna cosa. Se sentí un petit espetec, com si el cinturó o els elàstics haguessin cedit. A l'altra banda del pati la quitxalla començà a cridar:
    --Padre José, padre José!
    Quan sortí a la porta, sense mirar-los, murmurà, tendrament:
    --Dimoniets..., dimoniets...
    --Acompanyeu-me a la comissaria --digué el tinent.
    --Però si no he fet res! Res! He tingut molt de compte.
    --Padre José! --cridava la mainada.
    --Si us han dit alguna cosa d'un enterrament, us han mal informat --implorava l'home--. No vaig voler resar ni una oració.
    --Padre José, padre José!
    El tinent es girà i travessà el pati, a passes llargues.
    ..Calleu! --cridà, furiosament, a les cares que apareixien darrera la reixa--. Al llit! De seguida! ¿M'heu sentit?
    Les cares van desaparèixer, d'una a una; però, de seguida que el tinent es girà d'esquena, van tornar a sotjar.
    --No hi ha res a fer, amb aquesta quitxalla --digué el padre José.
    --On ets, José? --preguntà una veu de dona.
    --Aquí, nena. És la policia.




    punts



    [Copyright© 1965. Hereus de Graham Greene i Edicions Aymà - Proa. Traducció de Ramon Folch i Camarasa. All rights reserved.]

    [Dalt] | [Índex]