logo

Faïza Guène


foto Faïza Guène va néixer a Bobigny, prop de París el 1985. De pares algerians que van emigrar a França per buscar feina. Durant alguns anys va assistir a un taller per escriure guions al centre cultural del seu barri. Va viure a Seine-Saint-Denis i actualment viu als Courtillères-à-Pantin, a París, on viu amb els seus pares i els seus dos germans. Ha escrit diversos guions, ha realitzat un migmetratge. La seva primera novel.la 'Kiffe kiffe demain (Demà si fa no fum)' ha tingut a França un gran ressò i s'ha traduït a vint-i-cinc llengües. La seva segona novel.la ha estat 'Du rêve pour les oufs', també, com la primera, ambientada en els barris perifèrics de París i amb personatges immigrats com la seva família.



  • Demà si fa no fum (Kiffe kiffe demain)[fragment]

    El ramadà ha començat fa poc més d'una setmana. He hagut de fer signar a la mama un paper de la cantina precisant perquè no menjava aquest trimestre. Quan l'he donat al director, m'ha demanat si li volia prendre el pèl. El director es diu Monsieur Loiseau. És gras, és un cretí; tan bon punt obre la boca se sent la flaire del vi de taula Carrefour i a més per acabar-ho d'adobar fuma pipa. Al final del dia, és sa germana gran qui el ve a recollir en Renault Safrane vermell a l'entrada del col.legi. Per tant, quan se les vol donar de director autoritari, ningú se'l creu. Així doncs el Sr. Loiseau m'ha demanat si me'n reia d'ell perquè ha cregut que era jo, i no ma mare, qui havia firmat el paper. És realment un totxo perquè si hagués volgut imitar una firma, n'hauria fet una d'autèntica. Aquí, la mama tot just havia fet un guixat tremolós. No té l'hàbit d'agafar cap bolígraf. Al cretí ni li ha passat pel cap aquesta possibilitat. Deu ser dels que creuen que la condició d'illetrat és com la sida. Existeix sols a l'Àfrica.
    No fa massa la mare ha començat a treballar. Fa neteges en un hotel Fórmula 1 de Bagnolet, mentre confia de trobar alguna cosa millor, espero que aviat. De vegades, quan els vespres torna tard a casa, plora. Diu que és la fatiga. Durant el ramadà, encara lluita més ja que a l'hora del tall, cap a les 17.30h, encara és a la feina. Aleshores, per menjar, ha d'amagar-se dàtils a dins la brusa. De fet, ha cosit una butxaca interior per tal que la cosa sigui més discreta, perquè si el seu patró la veiés, li cauria una bronca.
    Al Fórmula 1 de Bagnolet tothom li diu "la Fatma". La fan anar d'una banda a l'altra sense parar; la vigilen per assegurar-se que no pispa res a les habitacions.
    A més, el nom de ma mare no és Fatma, és Yasmina. Al Sr. Schihont el deu divertir de valent això d'anomenar totes les dones àrabs Fatma, tots els negres Mamadú i tots els xinesos Ping-Pong. Tots una colla de cretins, francament...
    El Sr. Schihont és el seu responsable. És alsacià. De vegades desitjo que la dinyi al fons d'un soterrani, cruspit per les rates. Quan dic això, la mare m'esbronca. Diu que no està bé desitjar la mort, ni al teu pitjor enemic. Un dia la va insultar, i quan va tornar a casa va plorar súper fort. El darrer cop que he vist algú plorar d'aquesta manera, va ser la Myriam quan es va fer pipí a sobre durant la lliçó d'esquí. Aquest cabronàs del Sr. Schihont va creure que la mama se'n reia d'ell perquè amb el seu accent pronuncia el seu cognom Schihant*.

    * Joc de paraules: Schihont pronunciat malament pel personatge pot sonar com chiant, adjectiu col.loquial que vol dir plasta, llauna, emprenyador.

    punts



    [Copyright© 2006. Faïza Guène i Editorial Funambulista. Traducció de Ramon Vilardell i Núria Rica. All rights reserved.]

    [Dalt] | [Índex]