logo

Dashiell Hammett


hammett Dashiell Hammett va néixer el 27 de maig del 1894, en el si d'una família de grangers nord-americans, a St. Mary's Court, Maryland, i va morir a Katonah, Nova York, el 10 de gener de l'any 1961. Als catorze anys va abandonar els estudis i es va col.locar de missatger a la Companyia de Ferrocarrils de Baltimore i Ohio. Durant set anys va treballar de cronometrador, maquinista i estibador. Finalment, va ser un dels detectius de la famosa Agència Nacional Pinkerton, on va conèixer personatges i ambients que després traslladaria a la literatura. La primera guerra mundial, en la qual va prendre part, va interrompre aquestes activitats i, al mateix temps, es va debilitar la seva salut. Després de passar per diferents hospitals, va tornar a la feina d'investigador, però aviat la va deixar i va començar a escriure. Les seves obres com 'El falcó maltès', 'La clau de vidre' o 'Collita roja') van tenir un gran impacte i es van dur al cinema i a la televisió. Unit sentimentalment a l'escriptora Lillian Hellman, des del 1934 es va dedicar a la causa de la defensa dels drets civils. El 1951 va ser condemnat a presó, víctima de la cacera de bruixes del maccarthisme. Es considera que amb ell, entre el 1925 i el 1930, va començar l'autèntica novel.la negra.



  • Aprenent d'assassí [fragment]

    La investigació policial va establir quatre fets:
    Primer, feia catorze hores hores que Jerome Falsoner era mort quan Fanny Kidd el va trobar, cosa que situava l'assassinat més o menys a les vuit del vespre anterior.
    Segon, les últimes persones que l'havien vist eren una dona que es deia Madeleine Boudin, amb la qual havia tingut una relació intima, i tres dels seus amics. L'havien vist, viu, entre dos quarts de vuit i les vuit, o menys de mitja hora abans de la seva mort. Els quatre anaven amb cotxe a un xalet prop del riu Severn, i Madeleine Boudin havia dit als altres que abans d'anar-hi volia veure en Falsoner. Els altres es van quedar al cotxe mentre ella trucava. Jerome Falsoner va obrir la porta i ella va entrar. Deu minuts més tard, ella va sortir i es va reunir novament amb els seus amics. Jerome Falsoner va sortir a la porta amb ella i va saludar amb la mà un dels homes del cotxe: un tal Frederick Stoner, que coneixia lleugerament Falsoner i que estava relacionat amb l'oficina del fiscal del districte. Dues dones que parlaven davant els graons d'una casa a l'altra banda del carrer van veure també en Falsoner, i van veure com s'allunyava Madeleine Boudin i els seus amics.
    Tercer, l'única hereva de Jerome Falsoner i l'única parenta pròxima era la seva neboda Sara Falsoner, que, per pura casualitat, s'estava casant amb Humbert Landow a la mateixa hora en què fanny Kidd descobria el cadàver del seu patró. Neboda i oncle s'havien vist poques vegades. Es va demostrar sense cap dubte que la neboda --perquè les sospites de la policia es van centrar en ell durant un curt temps-- havia estat a casa seva, al seu apartament de Carey Street, des de les sis de la tarda de l'assassinat fins a dos quarts de nou del matí següent. El seu marit, llavors encara era el seu promès, havia estat allí amb ella des de les sis fins a les onze d'aquell vespre. Abans de casar-se, la noia havia treballat com a taquígrafa a la mateixa companyia d'inversions a la qual pertanyia Ralph Millar.
    Quart, Jerome Falsoner, que no era home de millor caràcter, s'havia barallat amb un inslandès que es deia Einer Jokumsson en una casa de joc, dos dies abans d'ésser assassinat, Jokumsson l'havia amenaçat. L'islandès --un home baix però corpulent, amb cabells i ulls foscos-- havia desaparegut del seu hotel, deixant-hi les maletes, el dia que es va descobrir el cadàver, i des d'aleshores no l'havien tornat a veure.
    Després de llegir atentament l'últim d'aquests retalls, Alec Rush es va gronxar a la cadira i, pensarós, va dirigir una ganyota monstruosa al sostre. Finalment, es va dedicar a examinar la guia telefónica i va marcar el número de la companyia d'inversions on treballava Ralph Millar. però quan van contestar, va canviar de paper.



    punts



    [Copyright© 1992. Literary Property Trustees UWD Lillian Hellman i Columna Edicions. Traducció d'Esteve Riambau. All rights reserved.]

    [Dalt] | [Índex]