logo

Ernest Hemingway


foto Ernest Hemingway va néixer a Chicago el 1899 i es va suïcidar a Ketchum, Idaho, el 1961. D'esperit aventurer i inquiet, és considerat un dels novel.listes nord-americans més signaficatius del segle XX. Va ser ferit a Itàlia durant la Primera Guerra Mundial, va lluitar a la guerra civil espanyola al costat de la República i va prendre part en el desembarcament de Normandia de les tropes aliades contra el nazisme. D'aquestes experiències bèl.liques l'autor va escriure obres prou conegudes com 'Un adéu a les armes' (1929) i 'Per qui toquen les campanes' (1940). Va basar les seves novel.les en experiències personals i va utilitzar la guerra com a fons dramàtic dels seus escrits. En aquests, va trobar un estil de conversa amb frases curtes. Va escriure també 'El vell i el mar' (1952), pel qual li va ser concedir el premi Pulitzer. Va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1954. Internat sovint en centres frenopàtics, el seu estat mèdic va provocar el suïcidi el 1961.



  • El vell i la mar (The Old Man and the Sea) [fragment]

    Es mirava l'extensió del mar i comprenia fins a quin punt estava sol. Però podia veure les coloraines dins la profunda aigua fosca, la fluixa estrebada endavant i l'estranya ondulació de la calma. Es formaven castells de núvols que anunciaven el buf dels alisis. Va mirar endavant i descobrí un esbart d'ànecs feréstecs dibuixats contra l'espai i damunt el mar, i que després s'esborraven per a tornar a destacar-se altra vegada, i va comprendre que ningú no estava mai sol al mar.
    Pensava que hi havia homes que tenien por de trobar-se fora de la vista de terra a bord d'una embarcació petita, i durant els mesos de sobtoses maltempsades tenien raó. Però ara eren mesos d'huracans i, quan no hi ha huracans, el temps dels huracans és la millor temporada de l'any.
    Si s'apropa un huracà, sempre se'n poden veure els senyals al cel dies abans, si vas embarcat. De terra estant no et veuen venir perquè no saben com fer-s'ho, pensava. Però també a terra hi ha d'haver alguna diferència, en la forma dels núvols. Però per ara no s'anuncia cap huracà.
    Va mirar-se el cel i veia els blancs cúmulus com cordials munts de gelats de crema i més amunt les tènues plomes dels cirrus retallats contra l'alt cel de setembre.
    --Brisa lleugera --va dir--. Més bon temps per a mi que per a tu, peix.
    La mà esquerra encara estava enrampada, però a poc a poc se la desembalbava.
    Em fa ràbia la rampa, va pensar. És una traïció del teu propi cos. És humiliant sofrir una diàrrea davant els altres, produïda per una intoxicació, o bé vomitar per la mateixa causa. Però una rampa, el que ell en deia un calambre, ens humilia especialment quan estem sols.



    punts



    [Copyright© 1997. The Estate of Ernest Hemingway i Edicions Proa. Traducció de Ferran de Pol. All rights reserved.]

    [Dalt] | [Índex]