logo

Victor Hugo


foto Victor Hugo (1802-1885) va néixer a Besançon i va morir a París. És el capdavanter dels autors romàntics francesos. Fill d'un general de l'Imperi, va participar en la revolució del 1848 i es va oposar a Napoleó III. Després del cop d'estat del 1851, es va haver d'exiliar i no va tornar a França fins a l'any 1870. Va començar escrivint poesia clàssica, però després es va convertir en un dels defensors més actius del romanticisme. El moment màxim de la seva glòria literària es va produir a la dècada d'entre el 1830 i el 1840, amb la publicació de Notre-Dame de Paris, novel.la històrica. També a l'exili, el 1862, va publicar Les miserables. [A la foto, imatge de la Casa Museu Victor Hugo, a la Places des Vosgues, de París].



  • Nostra Senyora de París (Notre-Dame de Paris)) [fragment]

    Aquella nit, Quasimodo no dormia. Acabava de fer el darrer tomb per l'església. No havia remarcat, al moment que tancava les portes, que l'ardiaca havia passat prop seu, i havia manifestat un cert malhumor en veure que tancava curosament i passava les cadenes, a l'enorme armadura de ferro que donava als batents la solidesa d'una muralla. Dom Claude tenia el posat encara més preocupat que d'ordinari. Des de l'aventura nocturna de la cel.la maltractava constantment Quasimodo; però per molt que el tractés amb rudesa, i fins li pegués algunes vegades, res no feia vacil.lar la submissió, la paciència ni la resignació abnegada del fidel campaner. De l'ardiaca ho suportava tot, injúries, amenaces, el mirava amb inquietud quan Dom Claude pujava l'escala de la torre, però l'ardiaca s'havia proposat de no tornar a presentar-se davant la gitana. Aquella nit, doncs, Quasimodo, després d'haver donat un cop d'ull a les seves campanes tan abandonades, a Jacqueline, a Marie i a Thibauld, havia pujat fins al cim de la torre septentrional, i allà, deixant a terra la llanterna sorda ben tancada, va posar-se a mirar París.

    [Copyright© 1981 Edicions 62. Traducció de Rafael Folch i Capdevila. All rights reserved.]



    Especial del Bicentenari


    Victor Hugo neix el 25 de febrer de 1802 a Besançon, fill del general Léopold Hugo, que servirà el rei Josep I d'Espanya i que restarà fidel bonapartista fins a la mort. Sophie, la seva mare, no segueix el pare en les campanyes imperials perquè odia Napoléo i espera la tornada de la monarquia; d'altres desavinences fan que el matrimoni visqui separat. L'amor que uneix Victor a la seva mare, de qui heretarà la ideologia legitimista, no impedeix alguns anys més tard la reconciliació amb el pare.
    Victor Hugo comença a publicar als vint anys i ho fa amb un recull de poemes, al mateix temps que es casa amb Adèle Foucher. Ben aviat, el jove Hugo es converteix en l'herald del romanticisme quan l'any 1827 publica Cromwell, a la qual seguiran Hernani, el magnífic recull poètic Feuilles d'automne i la coneguda novel.la Nostra Senyora de París. És en aquesta època, a començaments dels anys trenta, que inicia la relació amb la que serà fins a la mort la seva amant, Juliette Drouet.
    Els biògrafs han descobert que malgrat el seu sincer amor per Drouet, els seus quaderns són plens d'anotacions de la seva cacera preferida, la de les criades. I per fer-ho, Hugo apunta en un castellà aproximatiu el resultat de la batuda, si s'ha tractat de tocaments, de masturbacions o de desfloraments; això sí, sempre pagant.
    Si Hugo és el preconitzador del moviment romàntic a França, també és un home polític, i de la fidelitat a Lluís XVIII passa a interpretar un paper de certa importància durant el regnat de Lluís-Felip, quan entra a l'Acadèmia francesa i és elegit diputat. Malgrat el que es pogués pensar llegint Els miserables, a les barricades de 1848 el diputat Hugo no es troba entre els revoltats sinó, paradoxalment, del costat de la gent d'ordre, de la guàrdia nacional. Però el punt d'inflexió del segle ho serà també del diputat bonapartista, que el 1851 ataca Napoleó III i ha d'emprendre el camí de l'exili. A Guernesey, una illa anglonormanda del canal de la Mànega, esdevindrà republicà i és allí on escriurà Els miserables. La caiguda de l'emperador permet el retorn del vell però actiu Hugo a París. Abans de morir octogenari, el mite ja havia nascut. L'any 1885 és enterrat al Panteó amb una pompa que encara es recorda.


    Conferències, debats, obres de teatre, programes, pàgines web i publicacions

    L'Any Victor Hugo comença amb força després de les vacances, durant la primera hora de classe del 7 de gener, quan els alumnes de França llegeixen un text d'Hugo. La decisió de Jack Lang, ministre d'educació, està carregada de sentit: Victor Hugo és el pare de la França contemporània humanament i socialment compromesa; d'aquesta França d'ideologia progressista que neix durant el convuls segle XIX en un part llarg i dolorós. Actor inquiet més que testimoni de tota aquella època, el poeta, novel.lista, dramaturg i home polític del qual es commemora l'any 2002 el bicentenari del seu naixement, s'havia de convertir amb el temps i usant les seves pròpies paraules en una cosa pública.
    Efectivament, la figura pública d'Hugo s'estén més enllà de la de l'escriptor per convertir-se en mite. No hi ha poble ni ciutat a l'Estat francès on no hi sigui present en el nom d'una escola, en el d'un bulevard o d'una plaça; però aquesta presència nominal en té afegida una altra de valor moral, Hugo és essencialment l'apòstol dels drets de l'home, l'autor que cerca una justícia humana per als desheretats, per a totes les Cosette i els Jean Valjean. Victor Hugo per a un francès representa el compromís de l'artista, de l'home de lletres en la lluita contra la injustícia i el despotisme.

    Les publicacions

    Però les obres editades, els homenatges i les commemoracions previstos per a l'any entrant volen descobrir, a més del mite nacional, l'escriptor, el pensador i l'home que s'hi amaga darrere, el fill i l'avi, el marit enamorat i el burgès correminyones. D'entre les biografies, algunes de les quals han estat publicades enguany, cal destacar les d'Alain Decaux editada per Perrin, la de Max Gallo en dos volums a les edicions XO -plena de detalls i anècdotes de les que agraden al gran públic-, la de Jean-Marc Hovasse a Fayard també en dos volums i la de Flammarion, de Jean Gaudon. Totes les grans editorials explotaran l'efecte Hugo, i hi proliferaran les reedicions i els àlbums il.lustrats. D'altres, com l'esmentada Fayard, en un treball on s'hi barreja la recerca i la creixent tafaneria dels lectors, ha aprofitat l'ocasió per fer conèixer la correspondència d'Hugo amb la més coneguda de les seves amants: Juliette Drouet.
    A tot això cal agefir-hi els estudis, els col.loquis i les publicacions erudites lligades al món universitari: Hugo i el Romanticisme, Hugo revolucionari, Hugo i Déu, i un ampli etcètera on hi caben la filosofia, l'exili, la guerra i la pena de mort. La llarga vida de l'autor i el seu compromís amb un bon nombre de causes farà que durant l'any que ve es pugui sentir parlar d'Hugo des d'angles i relacions ben diferents: Grècia, l'Orient, l'Àfrica negra, l'Algèria o Cuba, i esclar, la més esperable i que té a veure amb Besançon, l'antiga ciutat espanyola capital del Franc Comtat i bressol de l'escriptor.

    Els mitjans de comunicació
    La televisió es prepara i a la ràdio ja fa temps que escalfen motors: France Inter i sobretot France Culture -l'emissora pública dels intelos- ja fa propostes quotidianes sobre els diferents aspectes de l'obra i del personatge i en té preparades de noves amb la qualitat i densitat conegudes.
    Tampoc al teatre no hi podia faltar el bicentenari i es podran apreciar fins al final de l'any noves posades en escena d'Hernani, Cromwell o Ruy Blas, aquesta última ja es pot veure a la Comèdie Française en un muntatge de Brigitte Jacques-Wajeman.

    Exposicions

    Completen aquesta variada proposta un estol d'exposicions a París (Biblioteca Nacional, Casa Museu Hugo, Notre-Dame, Casa Museu Balzac, etc.), a Besançon, a Guernesey (illa de Gran Bretanya, on s'exilià)... Dues seran de visita obligada: la primera la de la Biblioteca Nacional de França i la segona a la Casa Museu de Victor Hugo, a la plaça des Vosges, també a París. A la Mitterrand tindrà lloc, entre el mes de març i de juny i amb un títol ben apropiat Victor Hugo, l'homme Océan, una vasta exposició organitzada per la mateixa Biblioteca i la Casa Museu; s'hi podran coontemplar una gran quantitat de manuscrits, fotografies i dibuixos.
    La segona, amb el títol Voir des étoiles. Les grands heures du théâtre de Victor Hugo, es podrà visitar a la Casa Museu acabada de restaurar. Aquesta mostra, exposada des de l'abril fins al juliol, recull la història de l'obra dramàtica de l'autor, el seu context històric i la recepció de l'obra en l'escena. La Comèdie Française i la Biblioteca Nacional participen, juntament amb la Casa Museu, en la seva organització.

    punts




    [Dalt] | [Índex]