logo

Aldous Huxley


foto Aldous Huxley va néixer a Godalming, Surrey, el 1894 i va morir a Hollywood el 1963. Es va fer mundialment famós gràcies a unes novel.les satíriques i filosòfiques que manifesten un recel davant l'optimisme a ultrança del racionalisme i el cientificisme. Aquesta crítica culminarà a 'Un món feliç' (1932), la seva novel.la més popular. Posteriorment, Huxley s'interessarà pel misticisme, la filosofia i les religions orientals i esdevindrà un dels pensadors més influents durant els anys seixanta i setanta. De la seva extensa obra, destaquen novel.les com 'Contrapunt' (1928), i 'Illa' (1962). Va publicar, també, nombrosos assajos sobre literatura, filosofia i ciència.



  • Un món feliç (Brave New World) [fragment]

    Van entrar. L'aire semblava calent i gairebé irrespirable, tan perfumat estava d'ambre gris i fusta de sàndal. A la volta de la cúpula del vestíbul, l'orgue de colors havia pintat momentàniament una posta de sol tropical. Els Setze Saxofonistes tocaven una vella cançó de moda: «No hi ha Flascó en tot el món com el meu petit Flascó.» Quatre-centes parelles ballaven el five-steps voltant per la pista lluminosa. Aviat Lenina i Henry s'hi afegiren. Els saxòfons miolaven com gats melòdics a la llum de la lluna, gemegaven en els registres alt i tenor com en plena agonia. Ric d'harmonies, el seu cor tremolós ascendia cap a un clímax, cada vegada més fort, fins que, a l'últim, amb un gest de la mà, el director deixà anar la darrera nota estrepitosa de música, etèria, i esborrà de l'existència els setze músics simplement humans. Un tro en la bemoll major. I després, gairebé en silenci i a les fosques, seguí una deturgescència gradual, un disminuendo que baixava gradualment, per quarts de to, fins a arribar a un acord dominant xiuxiuejat que persistia (mentre el compàs de cinc per quatre seguia ritmant, per dessota), carregant aquells segons de foscúria d'una expectació intensa. I, a l'últim, l'expectació fou recompensada. Es produí una sortida de sol sobtada, explosiva i, simultàniament, els Setze es van posar a cantar:

    Al Flascó meu, Flascó meu, com t'enyoro!
    Al Flascó meu, per què em van decantar?
    Blau és el cel dins teu
    Sempre hi fa bo.
    Car
    no hi ha Flascó en tot el món
    com el meu petit Flascó!»

    Tot ballant amb les altres quatre-centes parelles al voltant de la pista de l'Abadia de Wtsminster, Lenina i Henry ballaven ja en un altre món, el món bigarrat, infinitament amistós de les vacances de soma. Que simpàtic, ben plantat i divertit era tothom! «Al Flascó meu, Flascó meu, com t'enyoro!» Però Lenina i Henry ja no calia que l'enyoressin...

    [Copyright© 1932 i 2003. Mrs. Laura Huxley. Chatto & Windus Ltd. Londres. Editorial Anagrama - Edicions Proa i Editorial La Galera. Traducció de Ramon Folch i Camarasa. All rights reserved.]



    punts




    [Dalt] | [Índex]