Aldous Huxley va néixer a Godalming, Surrey, el 1894 i va morir a Hollywood el 1963. Es va fer mundialment famós gràcies a unes novel.les satíriques i filosòfiques que manifesten un recel davant l'optimisme a ultrança del racionalisme i el cientificisme. Aquesta crítica culminarà a 'Un món feliç' (1932), la seva novel.la més popular. Posteriorment, Huxley s'interessarà pel misticisme, la filosofia i les religions orientals i esdevindrà un dels pensadors més influents durant els anys seixanta i setanta. De la seva extensa obra, destaquen novel.les com 'Contrapunt' (1928), i 'Illa' (1962). Va publicar, també, nombrosos assajos sobre literatura, filosofia i ciència.
Van entrar. L'aire semblava calent i gairebé irrespirable, tan perfumat estava d'ambre gris i fusta de sàndal. A la volta de la cúpula del vestíbul, l'orgue de colors havia pintat momentàniament una posta de sol tropical. Els Setze Saxofonistes tocaven una vella cançó de moda: «No hi ha Flascó en tot el món com el meu petit Flascó.» Quatre-centes parelles ballaven el five-steps voltant per la pista lluminosa. Aviat Lenina i Henry s'hi afegiren. Els saxòfons miolaven com gats melòdics a la llum de la lluna, gemegaven en els registres alt i tenor com en plena agonia. Ric d'harmonies, el seu cor tremolós ascendia cap a un clímax, cada vegada més fort, fins que, a l'últim, amb un gest de la mà, el director deixà anar la darrera nota estrepitosa de música, etèria, i esborrà de l'existència els setze músics simplement humans. Un tro en la bemoll major. I després, gairebé en silenci i a les fosques, seguí una deturgescència gradual, un disminuendo que baixava gradualment, per quarts de to, fins a arribar a un acord dominant xiuxiuejat que persistia (mentre el compàs de cinc per quatre seguia ritmant, per dessota), carregant aquells segons de foscúria d'una expectació intensa. I, a l'últim, l'expectació fou recompensada. Es produí una sortida de sol sobtada, explosiva i, simultàniament, els Setze es van posar a cantar:
