logo

Tahar Ben Jelloun


foto Tahar Ben Jelloun va néixer a Fes, Marroc, el 1944. Es va formar a França i és considerat actualment un dels autors més interessants en llengua francesa. El 1987 va guanyar el premi Gouncourt amb 'La nuit sacrée'. Ha estat traduït a diversos idiomes. Algunes de les seves obres són: 'L'enfant de sable', 'Moha le fou', 'Moha le sage', 'La prière de l'absent', 'El confident', 'Dia de silencia a Tànger', 'Amb la mirada baixa', 'L'àngel cec' i 'Una absència enlluernadora de llum'. És també autor d'obres d'assaig com 'L'elogi de l'amistat' o el relat breu 'El racisme explicat a la meva filla', una lúcida reflexió sobre la situació actual de la immigració a inicis del segle XXI.


  • L'àngel cec (L'ange aveugle) [fragment]

    A Giuliano, a casa d'un penjat, la gent és capaç de suspendre una corda en memòria del desaparegut. És una manera de recordar en una ciutat amb l'ànima arrugada, el rostre esblaimat i la memòria tacada de sang. Així, a casa de la família de l'Antonella, tot recorda les circumstàncies de la seva mort tràgica al març del 1983: al costat de l'últim retrat d'aquella nena de vuit anys, una fotografia de la petita Sandra, com un àngel volant per damunt de la plaça, retalls de diaris amb aquests títols: Antonella assassinada per l'àngel de la pau, Tràgic vol de l'àngel a Giuliano, Un àngel exterminador al cel de Giuliano... Tothom recorda aquell diumenge, últim dia de festa, quan una multitud densa i feixuga va esclafar el cos fràgil de la petita Antonella. Els sis bous blancs enganxats al carro de la Verge van ser víctimes del pànic per culpa d'uns quants petards llançats per adolescents en el moment que la Sandra emprenia l'últim vol, cantant per a la Verge Maria. Els animals estaven cansats, irritats per aquella gentada imposant; els havien portat per a l'ocasió d'una casa de pagès llunyana i no havien menjat res des del matí. Per això, encara avui, hi ha gent que acusa els bous de ser l'origen d'aquella mort. D'altres diuen que la Sandra volava malament, i que la gernació estava descontenta. Els petards eren llançats per expressar un retret. La Sandra tenia la cama esquerra plegada i lligada. Com la major part dels àngels, només havia de servir-se d'una cama. Això la incomodava físicament i feia els seus moviments més lents i menys graciosos. L'espectacle no estava a punt. La politja que feia girar la roda de la qual estava suspesa la Sandra grinyolava i de vegades fallava. Com al circ, la gent contennia l'alè, els capellans i la família resaven, però no eren pas al circ ni hi havia cap xarxa sota l'àngel.



    punts



    [Copyright© 1992. Tahar Ben Jelloun i Edicions 62. Traducció de Joan Casas. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]