logo

Jerome K. Jerome


foto Jerome K. Jerome, nom literari de Jerome Klapka, va néixer a Walsall (Staffordshire) el 1859, i va morir a Northampton (Northamptonshire) el 1927. Va publicar el seu primer llibre el 1885 ('On the Stage-and Off'), però va ser amb 'Three men in a boat' (1889) i 'The Idle Thoughts of an Idle Fellow' (1886), que va ser conegut mundialment. a 'Tres homes en una barca', l'autor parla de tres amics i un gos que fan una excursió en barca pel Tàmesi en els temps de la reina Victòria. Clàssic de l'humor anglès, allunyat tant de la sàtira com de l'intel.lectualisme, Jerome K. Jerome s'estableix en observador privilegiat d'allò que, amb el temps, s'ha acabat anomenant càmpìng. Obra d'un temperament peculiar, intens i irresistible, ens fa assistir a tot un seguit d'extravagàncies i calamitats que emmarquen el viatge fluvial de tres fenomenals bromistes, viatge, aquest, que va obtenir un dels èxits més esclatants de la literatura humorístics de tots els temps.


  • Tres homes en una barca (per no parlar del gos) (Three men in a boat) [fragment]

    En George s'ha comprat algunes coses noves, per a aquest viatge, que m'irriten una mica. La jaqueta és de mal gust. No m'agradaria que en George ho sabés, que penso això, però no es pot descriure d'una altra manera. La va dur a casa i ens la va ensenyar dijous al vespre. Li vam preguntar de quin color li semblava que era, i va dir que no ho sabia. Creia que aquell color no tenia nom. L'home li havia dit que es tractava d'un model oriental. En George va posar-se-la i ens va demanar què ens semblava. En Harris va respondre que, com a objecte per penjar damunt d'un parterre a les primeries de la primavera i espantar els ocells, li mereixeria tot el respecte, però que com a vestit per a un ésser humà, tret que fos per a un negre de la fira de Margate, el posava malalt. En George es va ofendre bastant, però, com va dir en Harris, si no volia la seva opinió, ¿per què la hi havia demanat?
    Allò que ens neguitejava a en Harris i a mi, d'aquesta qüestió és que temem que la barca cridi massa l'atenció.
    Les noies tampoc no estan gens malament, en una barca, si van ben vestides. No hi ha res més atractiu, al meu parer, que un vestit de barca triat amb bon gust. Però un «vestit de barca» --i convindria que això ho entenguessin totes les senyores-- ha de ser un vestit que es pugui dur en una barca,i no només dintre d'una urna de vidre. Una excursió s'espatlla completament si hi ha gent a la barca que està tota l'estona preocupant-se més del vestit que no pas del viatge. Vaig tenir la desgràcia una vegada d'anar a un pícnic aquàtic amb dues senyoretes d'aquesta mena. I ens ho vam passar d'allò més bé!
    Anaven totes dues molt elegants, amb tot de bonda i seda i coses així, i flors, i cintes, i sabates fines i guants lleugers. Però anaven vestides per a una sessió de fotografia, no per a un pícnic al riu. Eren els «vestits de barca» d'una làmina de moda francesa. Era ridícul i estúpid posar-se'ls enlloc que estigués relativament a prop de la terra, l'aigua i l'aire reals.
    Per començar, els semblava que la barca no estava neta. Els vam espolsar tots els seients i després els vam assegurar que ja estava neta, però no ens van creure. Una d'ella va passar el dit índex del guant pel coixí i va mostrar-ne a l'altra el resultat, i totes dues van sospirar i es van asseure amb aire de màrtirs cristianes primitives que miren de posar-se còmodes contra l'estaca del martiri. És normal esquitzar una mica quan remes, i sembla que una gota d'aigua va fer malbé aquells vestits. El senyal no se'n va anar i el vestit va quedar tacat per a tota la vida.



    punts



    [Copyright© 2000. Hereus de Jerome K. Jerome i Quaderns Crema. Traducció de Josep Marco. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]