
James Joyce va néixer a Rathgar (Irlanda) el 2 de febrer del 1882 i va morir a Zuric (Suïssa) el 13 de gener de 1941. És considerat l'autor que ha tingut una influència més clara en la literatura del segle XX i el més revolucionari de les lletres mundials. L'obra Ulisses és l'exponent màxim de la seva empremta. El 1902 va obtenir la llicenciatura universitària; va visitar París; va intentar estudis de medicina a Dublín; escriu nombroses crítiques literàries recollides posteriorment en un volum; s'instal.la a Trieste on coneix Italo Svevo i hi fa de professor d'anglès; a Roma treballa en una entitat bancària; fa una última visita a Irlanda el 1912; es trasllada a viure a Zuric el 1915; pateix algunes intervencions quirúrgiques; el 1918 es comencen a publicar a la revista 'The Little Review' els primers fragments d'Ulisses fins que la censura ho prohibeix el 1920; el 1921 acaba la redacció d'aquesta obra el 1921 i es publica a París (Sylvia Beach) el 1922; quatre anys després es publica als EUA. Altres publicacions destacades de la seva obra són: Dubliners, Finnegans Wake, i Retrat d'un artista adolescent.
Hi ha pecats o (deixeu-m'ho dir com diu el món) records lletjos que l'home amaga als llocs més foscos del cor però hi romanen i esperen. Pot ser que ell deixi que la memòria s'enterboleixi, fer com si no haguessin existit i quasi pot arribar a convèncer-se ell mateix que no foren o almenys que foren d'altra manera. Però un mot casual els evocarà de sobte i se li plantaran al davant en les més diverses circumstàncies, una visió o un somni, o mentre el tamborí i l'arpa li asserenin els sentits o enmig de la tranquil.litat argentada i fresca del capvespre o en una festa de mitjanit quan ja estigui ple de vi. No pas per insultar-lo se li apareixerà la visió com un sotmès a la seva fúria, ni per venjança per separar-lo dels vius sinó embolcallada amb la desolada vestidura del passant, silent, remota, acusadora.
El foraster encara veia en el rostre de davant seu com s'esvaïa lentament aquella falsa calma, imposada, segons semblava, per l'hàbit o per algun truc estudiat, amb paraules tan agres com per a trair en el qui les deia una morbositat, un flair per les coses més crues de la vida. Una escena es presenta a la memòria de l'observador, evocada, hom diria, per una paraula tan naturalment familiar com si aquells dies es fessin en realitat presents (com alguns pensaven) amb els seus plaers immediats. Un camp de gespa ben tallada una tarda suau de maig, el ben recordat massís de lilàs a Roundtown, porpra i blanc, fragants i esveltes espectadores del joc però amb força interès real per les pilotetes que rodolen per l'herbei o retruquen i es paren l'una al costat de l'altra amb un xoc breu i viu.