logo

James Joyce


foto James Joyce va néixer a Rathgar (Irlanda) el 2 de febrer del 1882 i va morir a Zuric (Suïssa) el 13 de gener de 1941. És considerat l'autor que ha tingut una influència més clara en la literatura del segle XX i el més revolucionari de les lletres mundials. L'obra Ulisses és l'exponent màxim de la seva empremta. El 1902 va obtenir la llicenciatura universitària; va visitar París; va intentar estudis de medicina a Dublín; escriu nombroses crítiques literàries recollides posteriorment en un volum; s'instal.la a Trieste on coneix Italo Svevo i hi fa de professor d'anglès; a Roma treballa en una entitat bancària; fa una última visita a Irlanda el 1912; es trasllada a viure a Zuric el 1915; pateix algunes intervencions quirúrgiques; el 1918 es comencen a publicar a la revista 'The Little Review' els primers fragments d'Ulisses fins que la censura ho prohibeix el 1920; el 1921 acaba la redacció d'aquesta obra el 1921 i es publica a París (Sylvia Beach) el 1922; quatre anys després es publica als EUA. Altres publicacions destacades de la seva obra són: Dubliners, Finnegans Wake, i Retrat d'un artista adolescent.


La primera traducció d'Ulisses al català
Els primers mesos de l'any 1981, el sector cultural estava a l'aguait de la sortida al carrer de la traducció, per primera vegada al català, de l'obra 'Ulisses', de James Joyce, que des de feia set anys preparava el traductor Joaquim Mallafrè. Finalment, el mes de març, un gruixut volum, editat finalment per Leteradura, va aparèixer a les llibreries en una edició que va crear expectativa. Cent volums eren numerats i diferien dels 3.000 de l'edició corrent per la qualitat del paper i del relligat. Tots es van exhaurir en un període relativament breu. Leteradura va apostar per l'edició després que el segell Aymà es fes enrere per presumptes problemes econòmics. Els costos de l'edició, al 1981, van pujar a un milió i mig de pessetes i Leteradura va recórrer a un sistema de finançament per subscripcions voluntàries.
Polítics, escriptors i artistes a primera fila
La iniciativa, segons els editors, Pere Ancochea i Elvira Cobos, va funcionar i va permetre tirar endavant l'edició. El preu de cada subscripció era de 10.000 pessetes i en els arxius s'hi troben noms tan remarcables com Narcís Serra, Antoni Tàpies, Maria Aurèlia Capmany, Josep M. Castellet, Antoni Badia i Margarit, Antoni Comas, Manuel Vázquez Montalbán, Miquel Roca i Junyent i diverses regidories d'ajuntaments com el de Barcelona, Reus i Tarragona, a més dels departaments de Filologia catalana de les Universitats de Barcelona i Autònoma. Els editors van fer notar en el seu moment que ni la Generalitat de Catalunya ni Òmnium Cultural haguessin respost positivament a aquella iniciativa.
El sistema de la subscripció com en temps de Joyce
Curiosament, aquest sistema de subscripció era el que s'havia fet servir el 1922 per publicar la primera edició de l'original de l''Ulisses', a càrrec de la llibreria parisenca en llengua anglesa Shakespeare & Co., dirigida per la jove nord-americana Sylvia Beach. 'Ulisses va viure en els seus inicis la prohibició per "obscena". La primera edició de la traducció catalana va mantenir un disseny amb lletres capitals originals de Joan Pedregosa, amb marges amples, pensant, diuen els editors, en les possibles notes que els lectors poguessin fer sobre les 734 pàgines de James Joyce / Joaquim Mallafrè. A l'any 1981, l'edició ordinària es va vendre al preu de 1.700 pessetes. Avui les costa un llibre de 100 pàgines escasses i en paper reciclat. Durant tot l'any 1981, els actes de presentació i de debat al voltant de la nova traducció catalana de James Joyce van omplir nombroses agendes de centres culturals i llibreries. Mallafrè, com Joyce amb l'original --datat entre Trieste, Zuric i París, del 1914 al 1921--, havia estat set anys a fer la traducció catalana. Posteriorment va rebre el Premi de la Generalitat de Catalunya i més tard la Creu de Sant Jordi. La versió catalana ha estat després revisada, a partir de l'edició en anglès també revisada i polèmica sobre alguns dels criteris atribuïts fins ara a Joyce, posats en dubte per alguns estudiosos.



  • Ulisses [fragment]

    Hi ha pecats o (deixeu-m'ho dir com diu el món) records lletjos que l'home amaga als llocs més foscos del cor però hi romanen i esperen. Pot ser que ell deixi que la memòria s'enterboleixi, fer com si no haguessin existit i quasi pot arribar a convèncer-se ell mateix que no foren o almenys que foren d'altra manera. Però un mot casual els evocarà de sobte i se li plantaran al davant en les més diverses circumstàncies, una visió o un somni, o mentre el tamborí i l'arpa li asserenin els sentits o enmig de la tranquil.litat argentada i fresca del capvespre o en una festa de mitjanit quan ja estigui ple de vi. No pas per insultar-lo se li apareixerà la visió com un sotmès a la seva fúria, ni per venjança per separar-lo dels vius sinó embolcallada amb la desolada vestidura del passant, silent, remota, acusadora.
    El foraster encara veia en el rostre de davant seu com s'esvaïa lentament aquella falsa calma, imposada, segons semblava, per l'hàbit o per algun truc estudiat, amb paraules tan agres com per a trair en el qui les deia una morbositat, un flair per les coses més crues de la vida. Una escena es presenta a la memòria de l'observador, evocada, hom diria, per una paraula tan naturalment familiar com si aquells dies es fessin en realitat presents (com alguns pensaven) amb els seus plaers immediats. Un camp de gespa ben tallada una tarda suau de maig, el ben recordat massís de lilàs a Roundtown, porpra i blanc, fragants i esveltes espectadores del joc però amb força interès real per les pilotetes que rodolen per l'herbei o retruquen i es paren l'una al costat de l'altra amb un xoc breu i viu.



    punts



    [Copyright© 1981. The Trustees of the State of James A. Joyce i Leteradura. Traducció de Joaquim Mallafrè. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]