logo

Sebastià Juan Arbó


foto Sebastià Juan Arbó, va néixer a Sant Carles de la Ràpita el 1902 i va morir a Barcelona el 1984. Va viure a Sant Carles fins al 1910, data en què es va traslladar a Amposta, sobre la ribera de l'Ebre. Allà va entrar d'aprenent en un despatx. Va dedicar les seves hores lliures a una lectura assídua i variadíssima que va despertar-li la vocació d'escriptor que més endavant el portaria a viure a Barcelona. Novel.lista, biògraf, traductor i periodista, les seves novel.les ofereixen una imatge particular de les terres de la Ribera de l'Ebre, allunyada del costumisme, amb herois existencials, arrossegats per la fatalitat i la incomprensió. En són representatives 'L'inútil combat' (1931), 'Terres de l'Ebre' (1932), traduïda al castellà, italià, francès, alemany i holandès, 'Camins de nit' (1935) i 'Tino Costa' (1947). Autor de diverses biografies, entre les quals destaquen la de Jacint Verdaguer i la de Miguel de Cervantes. Va traduir obres de Chateaubriand, Stendhal i Puixkin, entre d'altres. Va col.laborar assíduament amb articles a la premsa barcelonina.



  • Terres de l'Ebre [fragment]

    Tot era encara sepultat en les ombres, quan el neguit despertà ja els més matiners. Es vestiren, sortiren al carrer i anaren trucant a les portes dels altres i a despertar-los a grans crits. Les paraules ressonaven distintes en els carrers deserts sota el silenci de l'alba, torbat únicament per l'incessant cantar dels galls pels patis, que ressonava, ja molt prop, ja molt lluny. Formats els grups, s'adreçaren a la botiga amb forta gatzara. L'alba començava a aclarir l'aire, i cap a la banda del mar, a l'ample horitzó, les estrelles empal.lidien. Un bocí de lluna morta anava perdent-se en la blavor. Alguns camperols, ja d'edat, car els joves anaven gairebé tots a celebrar la Pasqua, passaven, amb llurs sacs al muscle i amb la falç, camí de la ribera; entraven a la taverna a fer la copa d'aiguardent i s'allunyaven per la vora del canal. Un tros enrera els seguien els gossos, els quals, de tant en tant, es posaven a ensumar i a furgar en les escombraries amuntegades al llarg de la paret.
    Entraren a la botiga sorollosament, parlant tots alhora, i anaren proveint-se de les coses que els mancaven, davant el somriure complagut del botiguer: el benefici que li reportava el feia suportar amb gest amable crits i inconveniències i àdhuc riure amb ells. Després tot entrava en el compte.



    punts



    [Copyright© 1947. Hereus de Sebastià Juan Arbó. Josep Janés Editors. All rights reserved.]

    [Dalt] | [Índex]