logo

Ismaïl Kadare


foto Ismaïl Kadare va néixer a Gjirokastra, al sud d'Albània, l'any 1936. Estudiant de Lletres a la Universitat de Tirana, va acabar la carrera a l'Institu Gorki de Moscou, veritable planter de crítics i d'autors. De nou a Albània el 1960, es va guanyar la vida fent de periodista i va començar a publicar poesia. La seva primera novel.la 'El general de l'exèrcit mort', es converteix en un bestseller i el fa conèixer alhora com un autor de gran talent. D'aleshores ençà va publicar nombroses novel.les inspirades en gran part per les llegendes i la història albaneses. A més de la innegable qualitat literària de la seva obra, és un cas excepcional d'escriptor dissident que ha pogut publicar les seves novel.les dins les fronteres de l'Estat que tan sovint atacava. Gràcies a aquesta situació ambigua es va convertir en el símbol de l'oposició al règim estalinista, i simultàniament en el millor ambaixador del seu país a l'estranger, ja que la seva obra és pràcticament l'única veu que va arribar d'Albània durant els cinquanta anys de la dictadura comunista.



  • El Palau dels Somnis (Nepunesi i pallatit te endrrave) [fragment]

    Mai se sabria què havia passat realment aquella nit. Anaven transcorrent els dies, i la boira que havia embolcallat no tan sols els detalls, sinó la naturalesa mateixa de l'esdeveniment, lluny de minvar, s'espasseïa encara més.
    Al Palau dels Somnis, les detencions es van anar succeint durant tota una setmana. Els que van rebre més fort van ser els encarregats del Mestre-Somni. Els que escaparen de la presó van ser arraconats d'aquesta secció i muntats a Selecció, a Recepció, alguns fins i tot al departament de simples escrivents. Inversament, certs empleats que treballaven a les seccions de Selecció i d'Interpretació foren enviats a omplir les sales buides de la secció castigada. Mark-Alem va ser dels primers a ser-hi destinat. Al cap de dos dies, quan encara no s'havia refet de l'emoció que li havia causat aquest trasllat, el convocaren a Direcció (les detencions també n'havien buidat els despatxos), i el director en persona li notificà el seu nomenament com a cap de secció del Mestre-Somni.
    Mark-Alem estava esbalaït. Un salt semblant en la seva carrera era gairebé inconcebible. Era evident que els Quprili miraven de venjar-se.
    No obstant, continuaren sense notícies de Kurt. El Visir continuava ocupat. Mark-Alem no arribava a entendre com no se'n sortia de treure el seu propi germà de la presó, quan havia estat prou poderós per fer trontollar fins els fonaments de l'Estat. «¿Però potser té els seus motius de no voler precipitar-se? --pensava--. ¿Potser considera que és millor així?»
    Ell mateix no s'hi veia de feina i no tenia gaire temps per dedicar a les cabòries. S'havia de reorganitzar la secció de dalt a baix. Els dossiers per examinar no paraven d'apilonar-se. I el divendres, dia que s'enviava el Mestre-Somni al Sobirà, aviat arribaria.



    punts



    [Copyright© 1991. Ismaïl Kadaré i Club Editor. Traducció de Maria Bohigas. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]