logo

Jack Kerouac


llibre Jack Kerouac, d'ascendència franco-canadenca, va néixer el 1922 a Lowell, Massachusetts. Va freqüentar la Universitat de Columbia, on va vagar durant tres anys, i després es va allistar a la marina. Acabada la Segona Guerra Mundial, va passar d'un ofici a un altre i, sobretot, va recórrer el país de banda a banda, cosa que li va proporcionar moltes coneixences ocasionals i, en definitiva, una certa decepció sobre la qualitat de la natura humana. El seu primer llibre, fruit com tots els altres, d'experiències personals, va ser 'The Town and the City' (1950). El mateix any va publicar 'The Darma Bums', traduït al català amb el títol 'Els pòtols místics', considerada una de les seves obres més representatives. Va continuar amb 'On the Road' (1957), 'The Subterranens' (1960), i 'Desolation Angels' (1965). Jack Jerouac ha estat considerat com el "papa dels beatniks', la generació de joves, titllats de vagabunds, que van desafiar les convencions socials i van sostenir algunes de les opinions més avançades sobre la vida en general. Aquest moviment juvenil, va provar de guanyar per als seus adeptes un estat de beatitud que venç l'ésser i el temps i, a través d'un peculiar misticisme, vol atènyer la plenitud existencial. Les obres de Jack Kerouac són un referent per entendre aquest moviment --la generació beat-- que compta amb noms com Neal Cassidy, Allan Ginsberg, William Burroughs, a més del mateix Jack Kerouac, i que va sotragar als anys cinquanta els fonaments de la societat americana i, de retop, la seva literatura.



  • Els pòtols místics (The Darma Bums) [fragment]

    Un migdia de darrers de setembre del 1955 vaig saltar en un tren de càrrega que sortia de Los Angeles i, en un vagó plataforma, ajagut amb el sarró sota el cap i amb els genolls encreuats enlaire, em vaig posar a contemplar els núvols mentre rodàvem cap al nord, en direcció a Santa Barbara. Era un tren local, i aquella nit em proposava de dormir a la platja de Santa Barbara, on l'endemà al matí agafaria un altre tren local fins a San Luis Obispo, o el mercaderies de primera categoria de les set de la tarda, que em duria directament a San Francisco. En algun indret proper a Caramillo, on en Charles Parker embogí i després recobrà la salut, un vell vagabund menut i flac s'enfilà al meu vagó quan ens desviàrem cap a una via secundària per tal de deixar passar un tren de passatgers i semblà sorprès de veure'm allí. S'instal.là a l'altre extrem i s'ajagué de cara a mi, amb el cap recolzat sobre el seu fardellet miseriós, sense dir res. Quan el tren que s'adreçava a l'est hagué passat sorollosament per la via principal, el xiulet de la locomotora udolà unes quantes vegades agudament i el comboi engegà mentre l'aire s'enfredoria i una boira procedent del mar començava a cobrir les càlides valls de la costa. Tant el menut vagabund com jo, després d'haver intentat inútilment d'abrigar-nos sobre l'acer fred, ben embolcallats amb la nostra roba, ens aixecàrem, ens passejàrem amunt i avall, saltàrem i agitàrem els braços sense abandonar els respectius extrems del vagó. Ben aviat ens aturàrem en una altra via secundària d'una petita estació i em semblà que em calia una mesura de vi de Tokay per a resistir el fred viatge vespral a Santa Barbara.



    punts



    [Copyright© 1958, 1967, 1980. Hereus de Jack Kerouac i Edicions Proa. Traducció de Manuel de Pedrolo. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]