logo

Rudyard Kipling


foto Rudyard Kipling va néixer a Bombai el 1865 i va morir el 1936. Durant una bona part de la seva carrera literària Kipling va ser l'escriptor britànic més popular i de més prestigi dels països de llengua anglesa. Però amb el temps la seva obra va ser desacreditada i la gent va deixar de llegir-la amb fervor per unes raons que no tenien res a veure amb el seu mèrit literari indiscutit, pel qual li havia estat concedir el Premi Nobel el 1907. Rudyard Kipling va passar la primera infància a la ciutat de Bombai, on el seu pare havia estat destinat com a professor d'escultura de l'Escola de Belles Arts. Nen mimat per la família i per la seva dida índia, que el duia a passeig pels carrers d'aquella ciutat fascinadora i li va ensenyar la seva llengua materna, l'escriptor sempre va recordar amb enyorança els primers anys de la seva vida en què pensava i parlava en hindi i havia d'esforçar-se per fer-ho en anglès. Aquest paradís de la infantesa, però, es va fondre per sempre quan, a sis anys, els seus pares el van enviar a Anglaterra perquè s'eduqués en la cultura i en la llengua del país d'origen. Lluny de la família i a casa d'una senyora que, potser a causa del caràcter despòtic del nen, no el va saber tractar amb afecte, Kipling va viure els sis anys més amargs de la seva existència. Per oblidar les amenaces i els càstigs de la senyora Holloway, Rudyard Kipling es refugiava sovint en la lectura, fins a tal punt que va començar a perdre la vista d'una manera alarmant. El 1877 va ingressar a l'escola Estard Ho! per continuar-hi els estudis. En aquell internat se li va consolidar la vocació literària, va saber què era la disciplina i es va fer molt amic de dos companys. Fruit d'aquella experiència va ser la novel.la 'Stalky & Co.' (1899). Quan va acabar l'educació secundària va tornar a l'Índia el 1882 i es va dedicar plenament el periodisme. Durant set anys d'una intensa tasca professional, Kipling va tenir l'avinentesa de relacionar-se amb desimboltura en els ambients populars tan bigarrats de la societat índia. Les seves millors obres tenen l'arrel en aquell món i en aquelles experiències que el van marcar per tota la vida: 'Contes planers dels turons' (1888), una col.lecció d'anècdotes breus ambientades a l'Índia, els 'Llibres de la jungla (1894 i 1895), quinze contes deliciosos la majoria protagonitzats per un nen criat entre llops a la boscúria de la selva índia, i 'Kim' (1901), la història entranyable d'un pillet mestís que recorre l'Índia acompanyat d'un lama tibetà i que dubta entre l'acció al servei de l'espionatge britànic i la vida contemplativa que el lama li ensenya. Rudyard Kipling va ser acusat d'autoritari i d'imperialista, però una avaluació equànime de la seva ideologia hauria de tenir en compte que allò que l'escriptor defensava era la prevalència del que ell anomenava la Llei, segons la qual el poder l'han d'exercir els més capacitats i l'Imperi Britànic havia d'acomplir, sobretot, una missió civilitzadora. Aquestes idees s'han d'entendre en el context de l'època en què va viure, però de cap manera no han de pesar en una obra que sovint és brillant, colorista, humorística i tendra.



  • Els germans de Mowgli (Llibre de la jungla) [fragment]

    —I per què... per què m''ha de voler matar ningú? —va preguntar Mowgli.
    —Mira'm —va dir Baguira.
    I Mowgli la va mirar fixament. Al cap de mig minut la gran pantera havia apartat els ulls.
    —Vet aquí per què —va dir, remenant les fulles amb la pota—. Ni jo no et puc mirar directament als ulls, i això que vaig néixer entre els humans i que t'estimo, germanet. Els altres t'odien perquè no et poden aguantar la mirada, perquè ets intel.ligent, perquè els has tret espines de les potes, perquè ets un home.
    —No les sabia, aquestes coses —va dir Mowgli, capficat, i va arronsar les celles intensament negres. —Quina és la Llei de la Jungla? Pega primer i borda després. Només per la teva despreocupació ja veuen que ets un home. Però sigues intel.ligent. El cor em diu que quan a Akela se li escapi la pròxima presa (i cada vegada que surt a caçar li costa més atrapar un cérvol) el grup es girarà contra ell i contra tu. Convocaran un Consell de la Jungla a la roca i després... i després... Ja ho tinc! —va exclamar Baguira fent un bot—. Baixa de seguida fins a les cabanes de la vall i porta alguna flor vermella de les que hi fan créixer, i així, quan arribi l'hora, tindràs un amic encara més fort que jo o que Balu o que els del grup que t'estimen. Agafa la flor vermella.
    Flor vermella és com Baguira anomenava el foc, perquè cap criatura de la jungla gosa anomenar el foc pel seu nom. Tots els animals li tenen una por terrible i s'inventen mil maneres de descriure'l.
    —La flor vermella? —va dir Mowgli—. La que creix a l'entrada de les cabanes quan es fa fosc? Ja n'agafaré una mica.
    —Ara parla el cadell humà —va dir Baguira amb orgull—. Recorda que creix en testos petits. Agafa'n un en un moment de descuit i guarda'l per a quan el necessitis.
    —Molt bé! Ara hi vaig... Però, Baguira —va dir Mowgli, i tot parlant se li va abraçar al coll esplèndid i li va mirar el fons d'aquells ulls tan grossos—, estàs segura que tot això és cosa de Xere Kan?
    —Pel pany trencat que em va deixar lliure, et dic que n'estic ben segura, germanet.
    —Doncs així, pel bou que va ser el preu del meu rescat, ja li explicaré la lliçó, a Xere Kan, ja, i ben explicada que li quedarà! —va dir Mowgli, i se'n va anar d'un bot.



    punts



    [Copyright© 2001. Editorial Vicens Vives. Traducció de Joaquim Mallafrè. Notes de Paco Anton. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]