logo

Selma Lagerlöf


foto Selma Lagerlöf (1858-1940), és l'escriptora sueca més coneguda i llegida tant a Suècia com a fora. El 1907 va ser nomenada Doctor Honoris Causa per la Universitat d'Uppsala. El 1909 va ser guardonada amb el Premi Nobel de Literatura. El 1914 va ser la primera dona elegida com a membre de l'Acadèmia Sueca. És autora, entre altres de 'La llegenda de la rosa de Nadal' i, sobretot, per la seva novel.la 'El viatge meravellós d'en Nils Holgersson per suècia'.



  • Nils Holgersson (Nils Holgerssons underbara res genom Sverige) [fragment]

    El xicot buscà una capsa de llumins i encengué les candeles, no perquè li calgués veure-hi millor del que ja hi veia, sinó perquè això li semblava una manera d'honorar la morta.
    Després, anà cap a ella, li clogué els ulls, li posà els braços en creu damunt del pit i li enretirà, amb la mà, el cabell, gris i esclarissat, de la cara.
    Ja no tenia gens de por de la velleta morta. En canvi, estava molt afligit perquè havia hagut de viure tota la seva vellesa en la solitud i l'enyorança. Ara, almenys, ell la vetllaria de cos present durant aquella nit.
    Va buscar el saltiri, va seure i, a mitja veu, va llegir un parell de salms. Però, en plena lectura, s'aturà perquè pensà en el pare i la mare.
    Pensar que els pares podien arribar a enyorar tant els seus fills! No s'ho havia ni imaginat. Pensar que la vida pot sentir-se com acabada quan ells eren lluny! Pensar que potser els seus pares l'enyoraven de la mateixa manera que aquella pobra velleta havia enyorat els seus fills! Aquest pensament el va alegrar però no se l'acabava de creure. Ell no havia estat pas d'aquells que ningú pogués enyorar.
    Però el que no havia estat, potser ho podria arribar a ésser.
    Al seu voltant veia els retrats d'aquells que se n'havien anat. Eren homes grans i forts i dones de rostre seriós. Eren núvies amb llargues mantellines i senyors amb vestits elegants i eren infants de cabells arrissats i amb belles robes blanques. I li semblà que tots tenien els ulls com cecs, fits en el buit, sense voler veure res.
    --Pobres de vosaltres! --digué als retrats--. La vostra mare és morta i ja no podeu reparar el tort d'haver-la deixada tota sola. Però jo encara tinc la meva, de mare!
    Va callar i va fer que sí amb el cap mentre als llavis se li dibuixava un somrís.
    --La meva mare viu --afegí--. El meu pare i la meva mare són vius!



    punts



    [Copyright© 1992. Selma Lagerlöff i Edicions de La Magrana. Traducció de Lluís Solanes. All rights reserved.]

    [Tornar a dalt] | [Índex]