Jo em sentia triomfant i exultant, i tenia ganes que arribés el dia del part. No creia que resultés tan dolorós com deien, perquè estava molt sana i em sentia bé amb mi mateixa.
El meu historial ginecològic encaixaria amb el d'una dona camperola modèlica que mai ha tingut cap malaltia. Vaig tenir la meva primera regla als catorze anys. Les meves menstruacions duraven dos o tres dies i mai no eren excessives. A voltes, una mica doloroses. Pel que fa a la tensió premenstrual, res de res. He parit tres vegades, sense cap problema, mai em vaig esqueixar, ni em van cosir, ni van utilitzar fòrceps ni em van fer cesàries. No he tingut mai inflamació de mama o herpes. Les regles se'm van acabar quan tenia quaranta i pocs anys, com sol passar en dones fumadores. La temuda menopausa no va existir: es van acabar les menstruacions i va ser la fi de la història. Més afortunada impossible. Dones amb aquesta mena d'historial --moltes de nosaltres-- a vegades ens fan sentir culpables, com si els problemes ginecològics fossin el destí de tota dona.
Ho dic per les dones joves, perquè actualment només es fa propaganda de les desgràcies, es presenta la vida de les dones com una cursa d'obstacles amb caigudes al llarg de tot el recorregut i que culmina en la derrota de la menopausa.